MENÚ MENÚ Avui. Darrera previsió

/ 12º

El Temps Darrera previsió

El paper de la família en l’escola inclusiva andorrana

El paper de la família en l’escola inclusiva andorrana

“L’activitat educativa s’adreçarà a la consecució de les finalitats següents: formar els infants i els joves en el respecte de la diversitat i dels drets i llibertats fonamentals, i en l’exercici de la tolerància i la llibertat, dins els principis democràtics de convivència i pluralisme.”

Article 3, apartat h, de la Llei qualificada d’educació

Què vol dir això de diversitat?

Algun cop haureu vist a l’escola, llegit a la premsa o bé haureu escoltat algun docent en alguna reunió de pares parlar sobre diversitat, atenció a la diversitat o tractament de la diversitat. Potser el vostre fill us haurà comentat que a la classe té un company amb autisme o bé un altre que té alguna discapacitat. Potser no us heu trobat en aquesta situació però un dia us comenta que ha arribat a l’escola un company nou d’un altre país.

Però realment, què és el que significa això de diversitat? El terme fins fa poc temps no era massa tingut en compte. De fet, pot ser encara desconegut per a molts. Un dels reptes amb què es troba l’escola actual és atendre la pluralitat de característiques, capacitats, interessos i/o de necessitats que presenten els nens i joves de la nostra societat que acull. Fa temps aquesta diversitat no era tan gran, podeu pensar, i això és degut al canvi del model de societat.

Avui dia es reconeix, i ja ningú no posa en dubte que les persones som diverses. Si entrem en una escola qualsevol (de la mateixa manera que podem entrar en qualsevol lloc de treball) podem observar que els alumnes tenen diferent gènere, edat, estil d’aprenentatge, interessos, personalitat, coneixements previs, llengua, ritmes d’aprenentatge, etc. A més, en l’actualitat, cal afegir-hi altres tipus de diversitat com són les minories ètniques, lingüístiques, culturals, religioses, d’immigrants, de refugiats, de grups de risc social, etc. Cada un d’ells té una sèrie de característiques físiques, socials o psicològiques que els fan diferents. Ens trobem amb la necessitat de tenir en compte tots aquests aspectes que provoquen possibles diferències entre ells (racisme, xenofòbia...) i que donen com a conseqüència unes necessitats també diverses. I vosaltres com a pares, també. 

El model d’escola del qual partim a Andorra (i del que podem presumir) és un model d’escola inclusiva per a tothom; model que implica assumir la diversitat dels infants i joves, definir plantejaments i preveure estratègies i actuacions vers les diferències. Tot això per fer disminuir les desigualtats existents, facilitar que tots gaudeixin de les mateixes oportunitats i aconseguir que desenvolupin al màxim les seves capacitats. Necessari i just, no trobeu? Però el camí que ens ha portat fins aquí no ha estat ni curt ni fàcil, com tampoc no es pot dir que hagi finalitzat. Les seves pròpies i diverses característiques donen lloc a unes necessitats educatives també diferents.

Tota aquesta diversitat a les aules és un fet que cal respectar i tenir en compte quan eduquem a casa. Només respectant-la serem capaços d’afavorir el desenvolupament, l’acceptació de la seva identitat personal i el coneixement d’altres maneres de fer diferents de les seves. Com a pares i mares és la nostra responsabilitat.

Però, com ho treballeu a les escoles?

Concretament a l’escola tenim en compte, per atendre a la diversitat, fer una proposta d’objectius d’aprenentatge a diferents nivells i ritmes (perquè no tots aprenen al mateix ritme), programem activitats d’utilització de diferents llenguatges, estils d’aprenentatge, en diferents espais i amb diferents tipus de recursos; utilitzem materials variats per a diferents intel·ligències, nivells i interessos i especialment, diversifiquem les maneres d’avaluar als nostres alumnes i algunes escoles treballem per competències. A més, a quasi totes existeix un entorn educatiu per a alumnes que tenen un estil d’aprenentatge diferent, anomenat Aula Oberta i un altre pels alumnes nouvinguts, anomenat Aula d’Acollida.

Llavors, quin paper hi té la família? Què puc fer a casa?

La millor manera de treballar la diversitat a casa és fomentar el respecte cap a tothom. Però amb l’exemple, és clar. Recordeu que la relació amb i entre vosaltres segueix essent per a l’alumne l’eix fonamental de la seva maduració i creixement personal com a persona. Per aquest motiu és molt important i necessari que l’escola i la família mantingueu un estret lligam. Especialment per qui pot necessitar més suport. I si no sabeu com gestionar-ho, l’escola us ajuda.

El fet d’haver de compartir l’educació de l’infant o jove vol dir que necessàriament s’ha d’establir un clima de confiança i de relació entre els pares i els educadors. L’educador ha de tenir en compte que les famílies podeu tenir i mostrar actituds i sentiments molt diversos vers el vostre fill o filla davant de les seves dificultats (a part d’una major despesa econòmica): incertesa respecte al que podeu esperar, el desconeixement del que impliquen les dificultats de l’infant, la culpabilitat, la por de com serà rebut i acceptat a l’escola, etc., la qual cosa dona lloc també a respostes molt diverses, com poden ser l’angoixa, la sobreprotecció, la lluita per ajudar l’infant, etc. L’escola i la resta de famílies hi teniu un paper clau. La comunicació ha de ser fluida, activa i positiva.

Ja per acabar, comentar que Andorra, com a societat que promou la cultura democràtica, té un model exemplar d’escoles inclusives, com va recalcar el comissari dels Drets Humans en la seva última visita al Principat. Però cal recordar que la major inclusivitat passa per la mentalitat de cada persona, especialment en el moment de posar en pràctica el respecte cap a la diferència i afavorir un context ple d’igualtat d’oportunitats per a tothom. I és que, senyores i senyors, l’escola inclusiva comença a casa.

Un article de Carles Perea, educador social, mestre i psicopedagog.