MENÚ MENÚ Avui. Darrera previsió

14º / 25º

El Temps Darrera previsió

Les terceres guerres mundials es lliuren a Internet

Les terceres guerres mundials es lliuren a Internet

Guerres entre robots i guerres entre empreses tecnològiques, no és ciència ficció, està passant ara mateix, a Internet i a les borses. Nosaltres, els usuaris, al mig de tot plegat...

Probablement l'acció que més ha sacsejat Silicon Valley els últims mesos ha estat la còpia indiscriminada, el plagi, per part d'Instagram de la funcionalitat d'històries d'Snapchat. Els antecedents: Facebook havia intentat comprar Snapchat, però no es van voler deixar fagocitar i finalment Zuckerberg es va fer amb Instagram, que ha acabat atacant indiscriminadament Snap Inc. Després d'aquests fets, la còpia clara de l'aplicació semblaria una rebequeria de Facebook per venjar-se de la compra fallida, però en el món de les tecnològiques socials nord-americanes no és una novetat, ni tan sols una il·legalitat.

Una de les altres aplicacions que va comprar Facebook va ser Whatsapp. I ara, curiosament, l'aplicació de missatgeria més utilitzada del món ha copiat una altra funcionalitat d'Snapchat, les icones grans per enganxar a les fotos i la capacitat de dibuixar sobre elles, així com noves emoticones. No és casualitat, ni tampoc se n'amaguen. L'email no és invenció de Gmail, els filtres fotogràfics no són invenció d'Instagram, els Google Maps no van ser els primers mapes, i evidentment existien els telèfons abans d'iOS i Android. Per això, com Facebook, totes s'inspiren, copien i milloren les funcionalitats de la competència sense embuts.

La guerra està provocant la polarització del negoci en un duopoli entre Google, en realitat Alphabet Inc., i Facebook pels serveis en línia. L'un domina l'apartat d'email, vídeos, cerca, utilitats... i també els nostres mòbils (amb el permís d'Apple) mentre que l'altre domina l'apartat social. Ara, Twitter, un actor secundari del panorama, pateix per sobreviure amb pèrdues exercici rere exercici i, de moment, no sembla que cap dels altres vagi a moure fitxa per una empresa que perd centenars de milions de dòlars a l'any. És possible que, com ha passat amb els altres, les funcionalitats de Twitter també acabin per pertànyer a alguna de les grans, que continuen alimentant-se de l'èxit d'altres petites aplicacions amb bones idees. Potser acaba sent comprada per una de les úniques tres empreses mediàtiques tradicionals que s'interposen entre Alphabet i Facebook i resisteixen en el top-5 del rànquing per ingressos (Walt Disney, Comcast i 21st Century Fox), tot i que encara no ha trobat comprador i el rumor diu que acomiadaran més treballadors. De moment ja han anunciat que tanquen la seva aplicació de compartició de vídeos curts, Vine.

Però tornant al tema del plagi, la ironia és que, legalment parlant, no hi ha res dolent en tot això. Les lleis de copyright no protegeixen funcionalitats, només interfícies, així és que es pot copiar una idea mentre l'expressis d'una manera diferent. Per això, el director executiu d'Instagram, Kevin Systrom, reconeix obertament i de fet dóna crèdit a Snapchat per allò que ha inclòs a Instagram (com quan tothom va adoptar les etiquetes amb #, els noms d'usuari amb @, o els 'feeds' algorítmics basats en allò que a tu t'interessa). Segons Systrom la innovació real és “com li dónes la volta a la idea tu mateix”.

La guerra dels bots

Deixant de banda la guerra per les idees i els plagis, l'altra guerra que sacseja últimament la xarxa és la guerra dels robots. Robots informàtics, programari preparat per desenvolupar una tasca que entra en conflicte amb altres programes informàtics. És el cas dels 'bots' de Wikipedia, per exemple. S'encarreguen de tasques repetitives, com l'ortografia, o canvis culturals, com substituir topònims conflictius. Un grup d'enginyers informàtics de l'Institut Alan Turing del Regne Unit ha descobert que fins a 4,7 milions de les edicions dels articles de l'enciclopèdia oberta són correccions que els 'bots' es fan l'un a l'altre, entrant en una guerra sense fi.

Aquesta dada no és una raresa. Una de les responsables de l'estudi, Taha Yasseri, explicava al diari espanyol El País, que la meitat de les visites a pàgines web el 2015 les van fer robots, el 2009 els robots van generar el 24% de tots els tuits que es van publicar, o que el 54% de la publicitat mostrada entre el 2012 i el 2013 va ser vista per robots en compte d'éssers humans. Aquests 'bots' i automatismes són, també, els responsables d'un creixement sense precedents del pes d'Internet. És el mateix fenomen de la quantitat d'informació addicional innecessària que, per exemple els mitjans de comunicació, inclouen als articles per estudiar el comportament de l'usuari i que provoquen que es carreguin massa lentament.

Ara, el problema serà evitar que la guerra de programari arribi a afectar els usuaris. Aquest divendres en vam viure un primer tastet. Bona part dels llocs web més consultats van caure després d'un atac de dispositius de l'”internet de les coses” (webcams, dispositius de televisió en línia…) hackejats per enviar peticions sense parar, matant per saturació un servidor DNS internacional, el de Dyn. Ja ho vam dir que el món distòpic està cada vegada més a prop i el HAL de l´"Odissea de l´espai" està convidat a la festa però encara no ho sabem. Bon moment per recomanar l'estrena de la tercera temporada de la sèrie Black Mirror a Netflix...

 

Un article de Jordi Domingo, gestor de continguts web i xarxes socials a RTVA