MENÚ MENÚ Avui. Darrera previsió

14º / 30º

El Temps Darrera previsió

No som iguals, encara no

No som iguals, encara no

Dona, companya, nascuda als 80, ens han enganyat. No som iguals, encara no.

Que el teu pare feia el mateix que ta mare a casa. Així d'entrada arrufo el nas i et dic que em costa de creure.

Que ell anava a comprar per voluntat pròpia, sense una llista escrita del que cal. Perdona, però així d'entrada, tampoc

Que és ell qui cuinava, organitzava i preparava els grans dinars de l'estiu per a la família i els amics... Mentida (sí, d'acord, la barbacoa, molt viril, és cosa seva).

Que ell es va demanar una jornada partida o intensiva per poder fer-se càrrec de tu i el teu germà o germana perquè la teva mare viu un moment laboral important... Mentida. Entre altres coses perquè la teva mare, d'entrada, no ha volgut moments laborals importants perquè tu eres la seva prioritat. Tu, la casa, el marit, l'àvia, l'avi... Els rols.

Excepcions, segur, seguríssim, i benvingudes, els pares progres, en dèiem.

I ara a tu, amiga, companya, què et passa? Que t'han educat igual que el teu germà, t'han donat les mateixes oportunitats, has estudiat molt, has treballat, has viatjat, has viscut sola, has vist. I quan comences una relació, una cosa sí tens clara, el rol de ta mare, no el vols, i un home exercint el rol del teu pare, menys.

En principi tothom ho té clar i sembla una obvietat… Però ara tens parella masculina i xoques amb el context social i cultural, que és cabró. El voltant li atorga el rol. Quantes vegades has escoltant de la teva mare/àvia/tieta "és que els homes són així?" / "som diferents"... I quan arriben els fills –en cas que els vulguis, eh? que si no els vols, recordem que estàs en tot el teu dret- agafa el carro perquè, com li va passar a ta mare, si tu no estires la cosa no és fluïda. I ho demostren les dades. A Espanya la majoria de treballadors que demanen una jornada partida o intensiva per fer-se càrrec dels seus familiars són dones.

Potser s'aixecaran moltes veus en contra: "a mi això no em passa", "la meva parella sí que ho fa"... I em sembla perfecte. Però jo en conec moltes d'amigues a les quals ell segueix prioritzant la seva feina, encara conec molts "ells" que no se senten còmodes trencant el rol. Perquè és clar, iep, hi ha el perill que els col·legues els diguin que són uns "calzonazos". A sobre! No perdéssim privilegis, eh?

I allò tan acceptat i generalitzat que es treballa millor amb homes que amb dones? Que els equips de dones són una jungla? Que les dones ho boicotegen tot? Quantes mentides i quanta por amaguen aquests estereotips carques. Prou d'excuses per contractar més dones, per donar-los el poder de decisió. Perquè si volen dades que ho demostrin, hi són. Ells cobren més, el 23%, aquí, a Andorra.

Sí, cada vegada tinc més amics feministes, més amics que també volen baixes de paternitat llargues i la possibilitat de demanar mitja jornada per cuidar els fills... Ara cal que la legislació els acompanyi.

A Andorra el nou codi de relacions laborals no planteja ni una sola mesura per a la conciliació de la vida laboral i familiar. Tema maternitat: cinc mesos, la mare; un mes, el pare, això és tot. Ni es parla de jornades, ni d'horaris, res. I recodo, parlo d'homes i dones, perquè la conciliació no és "cosa de dones". Des d'Afers Socials estan treballant en una llei d'Igualtat. És l'esperança.

Però no només legislació, conscienciació. Si jo no tinc fills, tindràs un país més envellit del que tens i qui et farà créixer? Qui estudiarà? Qui voldrà viure i treballar aquí? Llavors cal que els empresaris i empresàries, sí, empresàries i directives també, facilitin la conciliació dels seus treballadors. I per què no ho fan elles? Un altre problema. Perquè estan en un món d'homes i actuen com aquells que critiquen.

I la més forta. Per a aquells que diuen que no hi ha desigualtat, com justifiquen que a Andorra no tingui dret sobre el meu cos, que no pugui avortar en cas que m'hagin violat? En cas que estigui en perill de mort? I no entro en cap debat institucional, perquè jo sóc resident, i no voto aquí. Entro en una qüestió de drets fonamentals.

I així podria seguir molta estona.

I el que cregui o la que cregui que tot això és una fal·làcia de quatre feministes, que llegeixi els comentaris a les xarxes de les notícies sobre el grup Acció Feminista o sobre desigualtat salarial. Llavors que digui que és un tema que ja està solucionat. Com va dir Aurora Baena el dia de la presentació d'Acció Feminista: "estàs posant de manifest que hi ha una desigualtat i estàs posant un mirall davant de qui la fomenta". 

Un article de Laia Ferré Marot, periodista i feminista. 

 

Fotografia de portada: Concentració convocada per Acció Feminista aquest 8 de març del 2018.