MENÚ MENÚ Avui. Darrera previsió

15º / 28º

El Temps Darrera previsió

SOS! Per què el meu fill no pot ser com la resta?

SOS! Per què el meu fill no pot ser com la resta?

Quan decidim ser pares ningú pot vaticinar què passarà. Però si alguna cosa porta de cap mares i a pares és com afrontar el dia a dia dels fills a l’aula i a casa. Especialment els complicats. Com rebem la situació en què el nostre fill porta les notes amb moltes assignatures suspeses? I el moment de rebre la trucada del tutor per comunicar-nos que expulsaran uns dies el nostre fill perquè no para de fer malifetes? O aquell instant en què toca representar una funció a l’escola i el teu fill no passa desapercebut perquè no para de moure’s i, per més inri, hem d’aguantar les mirades d’altres pares? A més hem de suportar els comentaris de “Ai, porta’l al psicòleg, li anirà bé. I a tu també”. Us hi heu trobat? Sabem que això passa sovint. Significa això que el meu fill és menys intel·ligent que la resta? Què he fet malament per què això passi?

Primer de tot, no us amoïneu i demaneu ajuda si us hi trobeu. No és un procés pel qual hagueu de passar sols i soles i, sobretot, no heu fet res malament. Haurem d’aprendre (i fer entendre als altres) que intel·ligència no només és treure bones notes o estar molt quiet en una funció escolar. Ser intel·ligent significa agrupar diferents capacitats. I d’aquestes, tots en tenim. Per tant, intel·ligent significa agrupar diferents capacitats diferenciades entre si però interrelacionades. És a dir, hi ha moltes maneres de ser intel·ligent a cada capacitat (i no només perquè sigui un/a crac en matemàtiques).  Complicat? Ara us ho explico...

Cada persona té 8 intel·ligències que treballen conjuntament de manera complexa. Segur que amb alguna (i amb més d’una d’elles) identifiqueu el vostre fill:

  1. Intel·ligència lingüístico-verbal: els encanta llegir, escriure, explicar contes, fer puzles i memoritzar. Mai heu vist el vostre fill o filla explicar quelcom a les seves joguines? O jugant a ser mestre i donar una classe? Aprenen millor llegint, escoltant, parlant, debatent i discutint. 
  2. Intel·ligència lògica-matemàtica: els agrada resoldre problemes, qüestionar i experimentar. Aprenen millor utilitzant pautes, classificant els conceptes i treballant amb l’abstracte. És la que per mal vici serveix per catalogar nens en intel·ligents o no, descartant les altres set.
  3. Intel·ligència espacial: els apassiona dibuixar, dissenyar, construir, crear (sí, sembla que somniïn moltes vegades desperts), pintar i jugar a videojocs. Aprenen millor treballant amb dibuixos i colors, visualitzant els conceptes, fent manualitats i expressant-se artísticament. 
  4. Intel·ligència corporal: els encanta moure’s, tocar i parlar. (Potser aquesta és la que treu més de polleguera alguns mestres i professors). Aprenen molt tocant i movent-se. Processen la informació a través dels sentits i el moviment. Pretendre tenir assegut un nen amb aquest tipus d’intel·ligència 8 hores lectives va en contra del seu aprenentatge. És la més difícil de gestionar però és possible. Només cal posar-hi voluntat. Tingueu paciència.  
  5. Intel·ligència musical: són fantàstics cantant, taral·lejant, tocant un instrument i els encanta escoltar música. Aprenen molt mitjançant el ritme, la melodia i inventant-se cançons amb els conceptes a aprendre. Són els preferits dels mestres i professors de música, sens dubte. 
  6. Intel·ligència interpersonal: tenen molts amics, els encanta parlar i sobretot quedar i fer-se amb gent. Aprenen compartint, comparant, cooperant, relacionant o entrevistant. No us estranyi trobar-vos un dia la casa envaïda per companys d’escola dels vostres fills. Tingueu reserves de menjar, per si de cas. 
  7. Intel·ligència intrapersonal: prefereixen treballar sols, reflexionar i seguir els seus interessos. Aprenen millor treballant al seu aire, fent projectes i reflexions al seu propi ritme. Quan han de fer un treball en grup ho passen bastant malament. I us ho dic per experiència.
  8. Intel·ligència naturalista: són els que estan apassionats per la naturalesa (insectes, arbres, mamífers...) i aprenen molt treballant i investigant sobre plantes i temes de la natura. No us estranyeu si us trobeu una caixa amb cucs de seda per casa o us demana per Nadal un formiguer.  

Per sort, cada cop pensem menys que per ser intel·ligent has de treure bones notes a matemàtiques. El problema és que a vegades un sistema (o potser escola) tradicional promociona més l’àrea del llenguatge, el processament fonològic i el raonament matemàtic. Oblidant, la majoria de vegades, que es pot processar la informació i ensenyar mitjançant altres vies com: la creativitat, l’expressió corporal, la interacció amb l’entorn, l’aprenentatge sensorial, l’aprenentatge musical, l’aprenentatge per modelatge, l’aprenentatge per interacció social, etc. Però això no es plasma en les notes. I no ho dic jo només, eh? La psicologia de l’educació accepta aquest model pedagògic com un model sostenible d’innovació dins de les noves corrents d’ensenyança-aprenentatge. Per tant, aquells alumnes que tinguin més dificultats en les àrees mencionades, tindran més problemes per assolir els aprenentatges globals. I sovint si hi ha dificultat hi ha mal comportament. Això no significa pas que el vostre fill sigui menys intel·ligent. Aprèn diferent! Això no té res a veure que sigui gandul, eh? Però aquest ja és un altre tema.  

Com abordar-ho?

Com a pares hem d’intentar donar resposta a aquestes peculiaritats i valorar les diferents capacitats que tenen els nostres fills i filles. Com? Una proposta interessant és apuntar-lo a una activitat extraescolar on potenciar-les i desenvolupar-les. No només les fortes, també les menys fortes. Recordeu que la balança ha d’estar, sempre, en equilibri. Els que tenen la corporal més desenvolupada els encanta l’esport però si té la intrapersonal menys forta una ludoteca o esplai pot ser una molt bona opció. Classes de pintura i dibuix, música, biblioteques... Sortosament tenim comuns que ofereixen possibilitats d’activitats amb facilitats econòmiques. Trieu-les amb els vostres fills! Tot això, també, amb la finalitat de poder compensar i donar força a les dificultats cognitives que es poden trobar mitjançant un model d’aprenentatge més adequat al seu perfil i evitar, per totes les vies, que es desmotivin. No només a l’escola sinó també en el seu dia a dia. Si us interessa saber-ne més, en aquest enllaç de Planeta de Libros podeu adquirir llibres adreçats a pares! A més, no dubteu a contactar-nos per xarxa social si teniu dubtes.

En veritat que el teu fill o filla no sigui com la resta no és negatiu, al contrari. En la diferència hi ha la riquesa de la diversitat.

Un article de Carles Perea, educador social, mestre i psicopedagog.