MENÚ MENÚ Avui. Darrera previsió

/ 10º

El Temps Darrera previsió

Vacunes i nens: a la recerca de la immunitat

Vacunes i nens: a la recerca de la immunitat

Les vacunes són, amb els antibiòtics, la mesura de salut pública que més ha contribuït a disminuir la mortalitat infantil durant els últims cent anys. Conèixer la seva historia i entendre com funcionen és important per perdre’ls la por i adonar-nos que les vacunes són necessàries i beneficioses.

La primera vacuna va aparèixer l’any 1796 de la mà d’Edward Jenner, un metge rural d’Anglaterra que va observar que les noies que munyien les vaques no es posaven malaltes de verola, una malaltia en molts casos mortal. En preguntar-se per què no contreien la malaltia, va veure que les munyidores de vaques eren contagiades freqüentment per la verola vacuna, una versió menys letal de la infecció. Aleshores va descobrir que aquelles persones que contreien la verola de les vaques quedaven protegides de la verola humana. Així fou com va decidir inocular pus procedent de malalts amb verola vacuna a persones que no havien passat la malaltia i va comprovar que esdevenien immunes a la verola. Aquesta va ser la primera vacuna. Amb els anys la tècnica es va anar perfeccionant, afegint a les vacunes certs excipients per assegurar-ne la conservació i multiplicar-ne el potencial immunològic.

El funcionament d’una vacuna és senzill d’entendre. Consisteix a inocular al cos un microorganisme sense capacitat d’infecció (mort, atenuat o simplement una part del microorganisme), per aconseguir que les nostres cèl·lules de defensa reconeguin l’invasor i siguin capaces de crear memòria immunitària. D’aquesta manera quan realment vegin aparèixer aquell microorganisme tindran preparat tot l’arsenal d’atac per eliminar-lo abans que produeixi una infecció. És com ensenyar als nostres soldats una fotografia de l’enemic.

La vacunació universal ha aconseguit disminuir i fins i tot erradicar una gran quantitat de malalties infeccioses al nostre entorn. Afortunadament malalties com el tètanus, la diftèria o la poliomielitis són actualment pràcticament inexistents gràcies a les vacunes i moltes altres, com el xarampió, la varicel·la o les meningitis, estan també en vies d’extinció.

Desgraciadament, però, el fet de no conviure i de desconèixer aquestes malalties fa que haguem oblidat com en poden arribar a ser de perilloses i alguns col·lectius hagin començat una campanya de desprestigi en contra de les vacunes i els seus efectes nocius no comprovats.

L’any 1998, el cientifíc Andrew Wakefield publicava a "The Lancet" un article que relacionava la vacuna triple vírica amb l’autisme. Aquest article havia estat fet amb només dotze pacients i sense cap tipus de rigor científic ni ètica. Hi ha indicis que relacionen Wakefield amb la patent d’una nova vacuna triple vírica, que no causaria autisme, per la qual cosa queda bastant clar que la intencionalitat del seu article era obtenir un benefici econòmic. Tant és així que Wakefield va ser expulsat del Col·legi de Metges i inhabilitat per exercir la medicina al seu país.

Com que el tema va aixecar polseguera, posteriorment s’han fet estudis realment ben dissenyats amb milers de pacients i no ha estat possible en cap ocasió demostrar cap tipus de relació entre la triple vírica i l’autisme. És més, en alguns països on no s’administra la triple vírica, els casos d’autisme han seguit augmentant.

També s’ha acusat les vacunes de portar mercuri i altres metalls pesants. Si bé hi va haver una època on un dels conservants de les vacunes era el timerosal (un derivat del mercuri, que portava en una vacuna molt menys mercuri del que absorbim, per exemple, menjant un tros de tonyina), des del 1999 el timerosal ha estat substituït per altres excipients amb un perfil millor. Així que no, rotundament, les vacunes infantils no porten mercuri.

Finalment, els efectes beneficiosos i la protecció que atorguen les vacunes als nostres fills són un fet indiscutible avui en dia. Vacunant els nostres fills els protegim a ells, a nosaltres i a totes aquelles persones que no poden vacunar-se o a qui les vacunes no donen una immunitat completa.

Podeu saber-ne més sobre els falsos efectes indesitjats de les vacunes aquí

Un article de la doctora Mariona Ferrer. Pots seguir-la també al seu blog Pediatria Km.0

La doctora Ferrer també és col·laboradora del programa d'RNA Ara i Aquí. Pots escoltar sota aquestes línies el podcast sobre les vacunes: