Així eren les proves d'esquí a Andorra abans de l'arribada de les Copes del Món
www.andorradifusio.adEl món de l'esquí ha evolucionat amb el material i el tractament de les pistes. Obrim la porta de l'arxiu per veure com eren les proves que s'organitzaven a Andorra temps enrere, en quines condicions es feien els descensos i la destresa dels esquiadors.
Sense focs artificials però amb la mateixa il·lusió, el 1973 trobem una prova FIS a Andorra on ja venien esquiadors de ben lluny com Finlàndia, Àustria o el Brasil. Inauguracions que aleshores es feien a les valls centrals, com l'enregistrada per Fèlix Peig, a la plaça Rebés d'Andorra la Vella.
Els primers testimonis de curses a l'Arxiu en línia els trobem cap als anys 40 i són moltes les fotografies que han quedat d'aquelles primeres proves organitzades amb la suma d'esforços.
I ja aleshores la pista Avet era una de les favorites. Era un temps en què les portes eren fetes de fusta, les banderoles publicitàries tímides i de manera inexplicable avui dia, les proves eren patrocinades per marques de tabac (Peter Stuyvessant) o alcohol (Ricard).
Eren altres èpoques. La neu semblava preocupar poc. Es baixava. Ningú s'havia plantejat que en uns anys les pistes deixarien de tenir aquelles enormes acumulacions de neu per les passades repetides d'esquiadors que a més d'un li havia valgut un ensurt.
Malgrat tot, als jutges no se'ls escapava ni un segon. Tecnologia no en faltava i tampoc el públic que seguia les curses molt a prop de l'esquiador. Però hi ha coses que no canvien i és en creuar la meta d'arribada on les encaixades de mans i els somriures deixen testimoni del millor que té l'esport.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Esquí Club Andorra-Fèlix Peig (ANA)