La Companyia és Grata, des de fa vint anys

Ha plogut molt, com se sol dir, des que la Companyia és Grata va començar a fer teatre. Molts feien Els Pastorets i uns cursos de teatre els van acabar de decidir. "No havíem format mai d'un col·lectiu sense dependre de ningú més i va ser molt enriquidor", explica Elisenda Palomares. Jordi González revela que era un grup d'amics animats per la Teresa Areny. Mireia Codina explica com va proposar el nom Ramon Jubany perquè li feia gràcia el doble sentit, que la companyia "és grata" i que "ens gratem".

Corria l'any 1993 i s'havia inaugurat el Centre de congressos, així que la companyia li va donar la raó de ser. "Vam dedicar-hi molts esforços i molts recursos econòmics perquè el teatre no s'acabés només amb la programació comercial, que no tenia sentit sense els altres", explica Teresa Areny, directora de Cultura aleshores.

No va passar massa temps que ja van ser els primers andorrans a entrar a la xarxa Alcover, amb "Tàlem", de Sergi Belbel. "Andorra en aquell moment tenia un buit i tant Sumiteatre com nosaltres vam poder representar les nostres obres a la fira de Manacor", explica Jordi González de Alaiza.

Vint anys han donat per una vintena de projectes. Per ser la primera, "Quina vida", dirigida per Roger Pera, hi ha qui la recorda amb molta estima. Després en vindrien d'altres. Mireia Codina destaca el sacrifici de "Germans de sang", l'única obra per la qual van poder penjar el rètol d'entrades exhaurides. Elisenda Palomares, per la seva banda, recorda el tàndem d'"Arsènic i puntes de coixí" amb Isabel Rivero. I Jordi González somriu quan parla de l'escenari que va compartir amb son pare, qui el va animar a actuar, per a "La importància de ser franc".

Vint anys que queden per a la història i que continuen del 29 de novembre a l'1 de desembre a l'auditori Claror.

Informa: Rosa Alberch
Imatges: Ruben Calvo