La pèrdua de les zones humides, un risc per a la supervivència de les espècies

Les zones humides són terrenys inundats d'aigua dolça o salada ja sigui pels efectes del mar, rius, rierols o estanys. Gràcies a aquests ecosistemes es poden atenuar les sequeres, filtrar l'aigua contaminada o reduir els efectes de l'escalfament climàtic.

Per desgràcia, per culpa del canvi climàtic i l'activitat humana a l'entorn natural, tan sols ocupen el 3% de la superfície de la Terra.

La ministra Sílvia Calvó ha destacat 'la importància de les molleres i de les zones humides a Andorra com a factor de regulació d'inundacions i crescudes, però també com a reservori d'aigua o de carboni". "Molta gent desconeix que també ajuden a mitigar el canvi climàtic".

Una contribució que s'està perdent i que afecta de manera directa la fauna i la flora d'aquests hàbitats, com apunta el documental andorrà "Calotriton, el clima, l'aigua i l'amfibi".

Un terç de la fauna pirinenca es pot trobar al voltant de les zones humides. També és en aquest ecosistema on habita el tritó pirinenc, una espècie endèmica del Pirineu de la família de les salamandres. Les zones humides sense corrent d'aigua són l'entorn ideal per a la seva reproducció i alimentació.

El guionista del documental Marc Mossoll ha destacat que el treball audiovisual "es vol portar a les escoles per ensenyar a la canalla coses divertides com rèptils o amfibis que no estan acostumats a veure, i
sensibilitzar la gent sobre els canvis climàtics que està patint la biodiversitat del Planeta".

A banda del documental de Mossoll, també s'ha projectat el documental "Gel als Pirineus" per tractar el problema de la pèrdua de l'aigua a les zones d'alta muntanya.

Tot plegat una bona dosi d'informació contrastada per prendre consciència que el canvi climàtic i els seus efectes ja són realitat.

Informa: Hèctor Romance
Imatges: Rubén Calvo