Reportatge: viure amb un trasplantament de ronyó
www.andorradifusio.adCom és viure amb un trasplantament de ronyó? Pràcticament normal. Medicació diària, controls periòdics i fer el mateix que abans de passar pel quiròfan. Aquest és el cas de Xavi Andorrà i de Maria Jesús Martínez. Joves, esportistes i amb ganes de viure.
Xavi Andorrà juga a l'Inter d'Escaldes, de la primera divisió andorrana de futbol. Sempre havia estat esportista. Des dels 18 anys patia episodis crítics al ronyó que van desembocar aviat farà dos anys, quan en tenia 32, en un trasplantament.
El seu pare va ser el donant i tant l'operació com la recuperació de tots dos va ser un èxit. "Va anar força ràpid i a dia d'avui faig una vida pràcticament normal", explica.
Maria Jesús Martínez era atleta. La seva especialitat era el salt amb perxa. Fins que el ronyó li va anar funcionant pitjor. Progressivament.
La solució va ser un trasplantament fa set anys. La seva padrina de bateig va ser la donant. El daltabaix per haver de passar per la sala d'operacions va ser superat amb escreix pel resultat. Recorda com "et vas mentalitzant a poc a poc, però és un xoc que t'hagin de trasplantar". "Quan ho fas i tens una nova oportunitat, està superat", afegeix.
La Maria Jesús és una nova persona. L'esport l'ha ajudat a recuperar-se. Des de fa quatre anys, la bicicleta de carretera és la seva millor companya. Qullòmetres i més quilòmetres sense cap ensurt de salut.
El Xavi i la Maria Jesús reconeixen que la seva situació no es pot generalitzar. Però recomanen, seguint els consells dels metges, fer esport a les persones que han estat trasplantades. "S'ha de fer el que sigui, caminar, córrer, el que t'agradi, però fer esport i mantenir-se actiu", recomana Martínez.
A Andorra, segons les dades de l'associació ATIDA, hi ha una cinquantena de persones trasplantades.
Informa: Sergi Cano
Imatges: M. Paixà / E. Fernàndez / J. Seabra
