Comptant vots

En aquest municipi a tocar de l’àrea metropolitana de Barcelona han succeït, políticament parlant, coses dignes d’Stranger Things. O no. Per exemple ben entrada la dècada dels noranta, amb set canvis d’alcalde en menys de tres anys. O un fet recent. Que en el darrer ple constituent l’única regidora escollida del PSC, que d’acord amb la decisió del partit havia de donar suport a una formació independent vencedora, recollís l’acta, anunciés que abandonava les files socialistes; es va presentar a alcaldessa i va rebre el suport de la resta de formacions per desbancar la llavors favorita.

I tot això per què ho explico a andorradifusió.ad? Doncs perquè sóc santfostenc (de Sant Fost de Campsentelles); perquè ja tenim una edat que ens acredita per narrar les històries del ‘abuelo cebolleta’; i perquè tot això no ho veurem després de les comunals del 15 de desembre.

Aquí les coses funcionen d’una altra manera. I tot ha de quedar lligat a les llistes. Perquè el guanyador al comú s’endú la grossa, la majoria absoluta. Per tant, traïdories i transfuguismes; pactes sota la taula, reclutament d’independents o confecció de plataformes vàries han d’arribar abans dels vots. Perquè les comunals, diuen, res tenen a veure amb les generals. I així la macedònia política es fa més fàcil de digerir. O no. Per tant, això de comptar vots ja es fa des de temps abans de la jornada electoral i es fan pronòstics fins i tot abans de començar campanya. Perquè després també hi ha la llegenda urbana que la campanya electoral influeix ben poc.

Doncs jo trenco una llança a favor de la campanya. Tretze dies non-stop perquè els candidats demostrin solvència, preparació i empatia. Per exemple, intentant no repetir missatges i propostes; vencent els nervis en les intervencions; llegint el mínim possible; i abandonant allò de ‘yo he venido a hablar de mi libro’ per debatre una miqueta quan arribi el dia d’anar a les ràdios i la televisió. Segur que tot això els ho deixaran ben clar els assessors i especialistes, amb la missió de fabricar cavalls guanyadors a canvi dels preceptius emoluments. I si hi ha facturació pel mig vol dir que la campanya sí que importa i els vots, encara que no s’hagin emès, se seguiran comptant.

Arrenca diumenge, en horari de missa. Amb el primer examen dels cartells. Amb 21 candidatures, una mitjana de tres per parròquia, promet ser entretinguda. Segur que tots ho faran bé; segur que tots ens ho passarem bé. O no.

David Domingo és periodista a RTVA

Per no perdre el somriure les pròximes eleccions comunals, aquest és un recull dels moments més divertits de les passades generals: