MENÚ MENÚ Avui. Darrera previsió

/ 12º

El Temps Darrera previsió

La connexió infinita és possible

La connexió infinita és possible

Dies de vacances (per als més afortunats), que moltes vegades suposen viatges més o menys llunyans, moments de desconnexió a zones rurals, fugides a aigües internacionals o, fins i tot, escapades a indrets remots fora de la mal anomenada civilització. Ara més que mai, els addictes a Internet, els enganxats a les xarxes socials i els que desenvolupen una considerable gepa i ja han perdut l'empremta dactilar de tant fer servir el mòbil han (hem) de planificar amb una mica d'antelació

Tranquils, però, perquè amb totes les alternatives disponibles per no perdre la connexió a Internet, ni al bany d'un Airbus 380 camí de Filipines (no sigui cas que algú us faci un like a l'Instagram i no ho pogueu gaudir), no hi ha motius per patir. La connexió infinita ja és pràcticament possible, sigui a l'Arieja o a l'Estació Amundsen-Scott de l'Antàrtida.

Internet en moviment

Si fa vint anys era impensable viatjar a Oslo per 50 euros anada i tornada, fa deu anys ningú no hagués dit que ho podríem fer amb connexió a bord. Les grans aerolínies internacionals ja ho veuen com un servei habitual: American, British, Delta, Iberia, Lufthansa, Singapore o Turkish, entre altres, ofereixen connexions des del dòlar d'Emirates per al telèfon intel·ligent, fins a preus de luxe impagables. La palma se l'emporta Norwegian que, amb molta més visió que els seus competidors (serà cosa de la modernitat escandinava), ofereixen la connexió de franc en bona part de la seva flota; això sí, sovint les velocitats de connexió són prou lentes. Alguns trens, com el Thalys (que fa trajectes d'alta ocupació, per exemple el Brussel·les-París), fa anys que ofereixen una connexió ja habitual en els mitjans de transport d'alta velocitat.

 

 

Internet al mòbil, aquí i allà

Un cop a la nostra destinació, 'comprar Internet' és pràcticament com comprar aigua. La diferència és que l'una és un element i servei vital, i l'altre va camí de ser-ho i ja ha esdevingut addicció en alguns casos. Avui en dia es pot comprar connexió pràcticament a qualsevol país del planeta, els rodamons ho saben bé. Una targeta SIM de prepagament amb trucades il·limitades i 2GB d'Internet val 10 euros a Mèxic, un preu semblant al d'alguns països asiàtics i molt per sota d'altres més propers. Sí, de vegades les comparacions són odioses.

Compte, perquè les telecomunicacions no són alienes a la manca d'estàndards internacionals que patim també amb els endolls de cada continent, per exemple, i sovint el nostre mòbil no funcionarà igual de bé que a casa, si no coincideixen les mateixes bandes de freqüència.

Per sort, les operadores s'estan adaptant a la situació i ja comencen a oferir preus acceptables per a la itinerància o, fins i tot, molt assequibles en el cas de la Unió Europea. A més, és igual que entris en una oficina d’una teleco a la 5a Avinguda de Nova York o de Playa del Carmen, ningú no s’estranyarà que un estranger que ve de l’altra banda del món demani una targeta SIM de prepagament per quatre dies.

Poder fer servir el telèfon mòbil com si fossis a casa, sense haver de contractar cap altre servei, això sí que és un veritable luxe avui en dia. Si el programa Erasmus, els vols de baix cost o l'Skype han contribuït a esvair les fronteres, per què no ho poden fer també les telefòniques?

Encara es pot anar més enllà. Hi ha empreses que ofereixen targetes mòbils amb connexió mundial que surten per un preu sorprenent, com OneSimCard, WorldSim o Go-Sim i d’altres de més específiques com la WhatSim, pensada per a fer servir el Whatsapp a tot arreu. Ja hi ha gent molt viatgera que els està adquirint.

Un servei de primera necessitat

La connexió a Internet als avions pot ser encara vista com una excentricitat i el fet de comprar una SIM estrangera és massa complicat per als viatgers més còmodes, però els hotels ja han esgotat el seu temps de donar peixet. Un establiment hostaler que no ofereixi connexió a Internet gratuïta i de qualitat no pot sobreviure gairebé a cap lloc del món. I encara més enllà: els hostes exigeixen que sigui una connexió ràpida, fiable i a totes les instal·lacions.

Sort que encara queden alguns reductes apartats d'aquella mal anomenada civilització, on es pot gaudir d'una desconnexió total i relaxant. Potser d'aquí a uns anys serà a l'inrevés i la desconnexió total ens la cobraran com un servei extra.

 

Un article de Jordi Domingo, gestor de continguts web i xarxes socials a RTVA