MENÚ MENÚ Avui. Darrera previsió

16º / 24º

El Temps Darrera previsió

Motivació a la feina: et pesen els diumenges a la tarda?

Motivació a la feina: et pesen els diumenges a la tarda?

Diumenge a la tarda ens agafen tots els mals. I no és perquè estiguem fent cua tornant de la platja, no; és perquè l’endemà hem de tornar a la feina. Et resulta familiar aquesta situació? És força comuna i has de saber que tota la responsibilitat del teu mal humor del diumenge recau en un mecanisme d’adaptació psicològic anomenat motivació.

Tot el que fem requereix d’una força que ens activi per aconseguir-ho. Aquesta força, a més a més, ha de fer-nos perseverar en el nostre objectiu tot i les dificultats i resistències que puguem trobar. Aquesta força anomenada motivació també ha de ser capaç d’orientar-nos cap al nostre objectiu, evitant distraccions i ajudant-nos a focalitzar la nostra energia.

Com pots comprovar, la motivació és molt important perquè ens ajuda a dirigir la nostra conducta. En aquest cas, per anar a la feina.

La motivació i el mal rotllo dels diumenges

Analitzem plegats el paper que té la motivació en l’origen del mal rotllo del diumenge? Si em permets et faré una pregunta: Què t’espera dilluns a la feina?

Així a grans trets, podríem dir que la motivació s’activa quan tenim quelcom atractiu per endavant, ja que la necessitem per a poder vèncer les resistències que ens trobarem.

Anar de Canillo a Sant Julià fa molt pal si és per anar a treballar, però, en canvi, si és per anar a veure la persona que estimes, no suposa cap inconvenient. Sí, quan estem motivats els problemes es transformen en petites conseqüències incòmodes. Ara bé, quan no estem motivats, ens posem unes ulleres fosques que ho tenyeixen tot de negre.

Però, què passa quan el que ens espera és aversiu? Doncs que la nostra motivació s’activa molt enèrgicament, però per a evitar fer-ho o anar-hi. És a dir, la motivació ens fa córrer just en la direcció contrària per tal d’evitar allò que ens fa sentir malament.

Si no t’agrada anar a córrer, trobaràs mil excuses per no anar-hi. Però pensa per què has d’anar a córrer. Potser t’agrada més anar a ballar. Doncs regala les sabatilles i posa’t a ballar i ja veuràs com no et costarà gens anar-hi. Que no tothom ha de ser runner…

Tipus de motivació

Ja tenim clar com funciona la motivació, però què ens motiva? Doncs tenim tres tipus diferents de motivació.

Començarem per les necessitats. Les necessitats cursen sempre amb ansietat; per exemple: quan tenim set, hem de veure aigua; quan tenim son, hem de dormir; quan tenim por, hem de buscar seguretat i tot això de manera urgent.

La segona de les motivacions son els desitjos. Els desitjos, a diferència de les necessitats no cursen amb angoixa, és a dir, que poden esperar. Jo ara mateix desitjaria un bon gelat de nata i vainilla però, com no el necessito, puc esperar que es doni l’oportunitat sense gens d’angoixa. Sí, de vegades confonem necessitats amb desitjos i aleshores tenim problemes, autèntics problemes.

Finalment tenim les eleccions. Les eleccions són el mecanisme motivacional més complex ja que tenen un origen cognitiu. Quan triem ser fidels a la nostra parella, estem renunciant a la resta de possibles affaires. En aquest cas, o aquesta elecció té sentit per a nosaltres o no podrem gestionar tanta renúncia.

I què passa amb la feina? Com l’encaixem?

No seria exactament una necessitat, tampoc encaixa com a desig i com a elecció no hi podem comptar. Algunes persones trien de què treballen. Jo, per exemple, però tot i així a vegades hi ha tasques que no m’agrada fer, com ara els informes. Per cert, si algun dia treballem plegats, si us plau, no em demanis que faci un informe.

M’encanta la meva feina, però hi ha dies que no puc anar-hi, potser perquè em trobo malament, buit d’energia o tinc el cap en alguna preocupació o tribulació. Fins i tot hi ha dies que preferiria no anar-hi. Potser fa un dia esplèndid per anar a esquiar o a caminar per la muntanya i tinc una reunió difícil de gestionar per la qual he d’agafar dos vols, o voldria anar al festival de final de curs de la meva filla. Sí, sóc humà, com tu.

Doncs aquest és el problema, que som humans i que de vegades ens costa anar a treballar. Fins aquí tot normal, tant si et costa anar-hi per motius interns com el cansament o per motius externs com ara un bon paquet de neu. Sense drames, mira els nois de No Working on Powder Days, que bé que s’ho munten.

Però què passa quan sempre et costa anar a treballar?

La teva motivació t’està dient quelcom i el millor que pots fer és escoltar-la. És possible que ja no et motivi la teva feina, o bé que la feina et motivi però no els “companys”, o que et motivi la feina però no l’empresa per a la qual treballes, el teu cap, els rígids horaris o la manera com has de treballar.

Què podem fer?

Doncs plantejar-nos el motiu de la nostra manca de motivació sense autoenganyar-nos, sense atenuants, sense culpar ningú i sense barrejar la por o el desig en la nostra anàlisi. De vegades va bé fer-ho amb algú i tenir una perspectiva més àmplia.

Segueix analitzant si aquest motiu és temporal o permanent. Potser estàs en un projecte poc motivador però li queden uns mesos de vida. Potser el teu cap es tremendament tòxic però està a punt de canviar de departament. Potser vas molt accelerat però aviat cobriran la baixa del teu company de torn.

O potser és un motiu permanent. No cal somiar. Algunes empreses no canvien i la filosofia d’empresa sempre serà la mateixa. Sense drames, no cal analitzar si és bona o dolenta, simplement no encaixa amb tu. Potser encara li queden vint anys al teu cap per jubilar-se, no hi ha perspectiva que passis al torn de matí o no pensen cobrir la baixa del teu company aprofitant per fer una reestructuració encoberta.

Aquí som al cap del carrer. Si aquest és el teu escenari, només podem fer tres coses: canviar d’empresa, de departament o de cap; tractar d’enriquir el nostre dia a dia per compensar-ho o tirar de responsabilitat.

Alguns psicòlegs et diran que si vols pots, que si ho pots somiar, ho pots aconseguir. Amb tot, la realitat és que a Andorra hi ha les empreses que hi ha, el tipus d’activitat econòmica que hi ha i les necessitats que hi ha.

D’altra banda no tothom pot accedir a qualsevol feina. Hi ha una cosa que es diu talent, formació i experiència. Per molt que jo vulgui integrar-me en una entitat financera, no tinc talent pels números. Per molt que estudiï mai podré tenir aquell olfacte especial per a preveure tendències en carteres d’inversions. En canvi, tinc un talent especial per a ajudar la gent, per a proporcionar noves perspectives o per a trobar solucions a problemes. I saps una cosa? Quan treballes del teu talent, la passió t’acompanya, la motivació treballa per tu, fent el que  t’agrada estaràs més inspirat i estant més inspirat treballaràs millor, i treballant millor, no et faltarà la feina.

Així que el meu millor consell és que analitzis sempre si hi ha més opcions. Sovint existeixen però la por no ens permet veure-les. Intenta anar a l’arrel del problema i si no pots, només pots compensar les conseqüències fent activitats com ara esport,  cultura o manualitats.

És possible que no puguis triar de què treballes, tanmateix sí que pots triar l’actitud amb la qual vas a treballar i per fer-ho necessites analitzar què significa per tu anar a treballar.

Insisteixo, per tancar, intenta analitzar la teva motivació per la feina. Si és baixa, intenta redefinir la feina que fas potser enriquint-la, canviant de departament o d’empresa. I si tot això no funciona o si no tens més alternatives, aleshores has de tirar de responsabilitat.

Aquest diumenge, quan estiguis fent cua a la duana pensa en el sentit que té la teva feina per a tu. Aquest diumenge, si cal, fes el primer pas per prendre una decisió. Sigui buscar una nova feina, enriquir la teva feina actual o balancejar el que no t’agrada de la feina per a valorar, ponderadament, si ho has d’acceptar o canviar. Aquest diumenge recorda que les decisions que no prenem també ens poden fer mal.

I una cosa més! Potser no estàs motivat per anar a treballar, passes de fer aquesta anàlisi i et resignes a anar a treballar tot esperant que et toqui la loteria. Si ho fas, no passa res. Només et demano una cosa: no desmotivis els teus companys.

Un article de Tomàs Navarro, psicòleg.

 

 

 

 

Fotografia de portada: Pixnio (llicència Creative Commons)