La sexualitat i l’afectivitat: com parlar-ne amb els nostres fills i filles
Durant tota la nostra aventura (i quina aventura!) de ser pares i mares, amb alts i baixos, amb alegries, decepcions, enuigs i moments d’eufòria, arriba el moment de respondre la pregunta més temuda per molts: mare, pare... d’on venen els fills? Suor freda. Pànic. Ansietat. Segons l’edat sortim per la tangent i sobrecarreguem la pobra cigonya o bé tirem del banc de recursos que també utilitzem per Nadal. Però tot té una data de caducitat i n’hem de ser molt conscients. Encara tenim sobre la taula el gran tema tabú: el sexe i l’afectivitat.
Intentant reconstruir diferents postures i estudis que s’han anat publicant per poder entendre el perquè ens passa això, sens dubte em quedo amb una barreja del Dr. Arturo Parada i del Dr. Bisquerra.
Però què hem de fer per normalitzar aquesta situació?
- Treballar pel ple reconeixement i l’expressió de les emocions dels nostres fills i filles: Tenim un gran repte, encara, que és aprendre a reconèixer bé les nostres pròpies emocions i poder-les expressar obertament. Sense pors. Hem de tenir molt en compte que algunes d’aquestes emocions formen part de la sexualitat. I la sexualitat no deixa de ser una forma d’expressió i de relació amb els altres. És per aquest motiu que hem de treballar en les nostres emocions per fer entendre, als nostres fills i filles, que també en tenen. Només cal que els acompanyem en la correcta gestió emocional.
- Normalització de l’educació sexual i afectiva: Com a pares i mares hem de viure amb calma i amb tranquil·litat els tallers a les escoles sobre educació sexual i afectiva com els diferents continguts transversals que es treballen amb ells i elles. No ho hem de viure com una repressió o un tema tabú. O imaginar-nos que els estaran pervertint. Els infants tenen preguntes, com les que vam tenir nosaltres ara fa uns quants anys. I més val ser nosaltres la font d’informació que no les noves tecnologies. Després passa el que passa amb els referents sexuals distorsionats provinents de les pel·lícules porno.
- Educació en els hàbits higiènics i de prevenció de malalties: Els professionals del ministeri de Salut fan una gran labor en la conscienciació i prevenció de malalties de transmissió sexual. Però com a pares i mares hem d’educar en l’hàbit de la responsabilitat i les conseqüències de no protegir-se. La despreocupació pròpia de l’adolescència pot portar més d’un ensurt. Perquè en el cas de parelles heterosexuals, un embaràs és el millor que els pot passar de totes les coses que poden passar si no prenen mesures. Alguns dels problemes amb què es poden trobar són irreversibles. Especialment en les noves pràctiques on es barreja el sexe sense protecció amb el consum de droga, l’anomenat chemsex. Pot no arribar a passar, sens dubte. Però cal que eduquem en el valor de la responsabilitat i incidir en l'ús del preservatiu, sempre. També en parelles adultes.
Algunes de les principals limitacions a l’hora de parlar de sexe i afectivitat amb els nostres fills i filles ens les hem de treure del cap, ja que sovint pensem que cal saber-ne molt per parlar del tema. Ens fa por poder dir quelcom contraproduent (cada cosa al seu moment i a la seva edat), no tenir una resposta per a la pregunta sobre la diversitat afectiva i sobretot el no saber fins a quin grau de profunditat cal arribar.
El meu principal consell és tenir un diàleg obertament amb ells i amb elles. Ajudar-los a conèixer les seves emocions més bàsiques i d’altres que en puguin ser resultat d’aquestes. Cal que els eduquem en la mirada plural, diversa i inclusiva. I es que no hi ha res millor que estimar i fer-ho de la millor manera possible. Perquè ells i elles no deixen de ser el fruit d’un gran amor i afecte per part de dues persones que de ben segur els estimaran fins al final dels seus dies.
Un article de Carles Perea, educador social, mestre i psicopedagog
Fotografia: pxhere.com (llicència Creative Commons)