La inquieta Estefania Troguet no s'atura i ja pensa en més vuit mils

"El primer cop a un cim de 8.000 metres, sent sis persones en un dia radiant, amb un sol espectacular... Et descuides per complet que estàs cansat. Tot el cansament que arrossegaves durant hores, hores i hores... Arribes al cim i el Sergi treu una Coca-Cola i ens diu, tinc una celebració per tothom i ens la vam beure entre tots com si fos el gran esdeveniment...". Amb aquesta sensació Estefania Troguet es convertia en la primera andorrana a coronar el Nanga Parbat, la novena muntanya més alta del món sense l'ajut d'oxigen.

Va afrontar el cim en molt poc temps i sense pràcticament aclimatar-se en un atac conjunt amb altres equips. "Al moment de la sortida, 3 de la matinada, cinc xerpes amb mi, surten fora de la tenda, es connecten l'oxigen i arrenquen com si fossin trens... Anaven al màxim! Jo em vaig aturar i vaig dir 'no és el meu dia'. Vaig pensar 'ara estem aquí i tiraré amunt fins on arribi'", narra l'alpinista. Troguet reconeix que l'experiència va ser dura perquè "el Nanga Parbat és una muntanya que no tens un dia tranquil".

Malgrat la dificultat, l'alpinista no vol aturar-se. Al setembre té previst iniciar nous projectes de vuit mil al Nepal que podrien incloure el Cho Oyu, el Shishapangma o el Manaslu.

Ja a casa, Troguet ha rebut el suport de familiars i amics tot esperant que el Nanga Parbat sigui el primer de molts.

Informa: Joel Romero
Imatges: Jordi Seabra-Arxiu