MENÚ MENÚ Avui. Darrera previsió

/ 12º

El Temps Darrera previsió

Entrevista a una víctima de violència masclista: "Quan li va posar la mà a sobre al nen vaig dir prou i tots dos vam salvar la vida"

www.andorradifusio.ad

Fa tretze anys que funciona el servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere. Des de llavors ha ajudat 1.255 dones a recuperar-se del calvari patit al costat de les exparelles. Aquest 25 de novembre amb motiu del Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones, recollim el testimoni d'una dona que ha aconseguit sortir-se'n gràcies a l'ajuda rebuda. Per seguretat, hem mantingut oculta la seva identitat.

"En el moment en què m'estava pegant la darrera pallissa, vaig veure que posava la mà sobre el nen, vaig perdre el coneixement i vaig dir prou. En aquell moment vam salvar la vida els dos".

Així recorda el dia en què va decidir fugir de la seva parella, després de patir maltractaments continuats durant 8 anys. Primer psicològics i després físics. És el cicle habitual de la violència de gènere. No va explicar a ningú pel que estava passant.

En un moment va decidir denunciar l'agressor, però va acabar retirant la denúncia. Mireia Porras, cap de l'àrea de Polítiques d'Igualtat, alerta de la "fase de lluna de mel, quan l'agressor demana perdó i diu que no ho tornarà a fer". "És aquí on les víctimes retiren les denúncies o deixen de venir al servei fins que el cicle torna a començar, torna a haver-hi tensió, es torna a produir l'agressió i tornen a venir". Per aquest motiu incideix en què "tot això s'ha d'anar treballant amb la víctima perquè arribi un moment en què digui prou".

La víctima ara sap que "el dolent és ell". "M'ho van deixar molt clar aquí perquè quan vaig arribar encara pensava que jo havia fet alguna cosa malament i no és així. No sóc jo la dolenta, dolent és el que et posa la mà a sobre", remarca.

Les dones poden acudir al servei d'atenció a les víctimes de violència de gènere per iniciativa pròpia o a través de diversos professionals, ja siguin policia, metges o altres departaments. No implica que hagin de denunciar l'agressor o deixar la relació.

Ella hi va accedir després de fugir d'Espanya i venir a Andorra, on vivia un altre fill. Explica que "va ser la decisió més important de la meva vida"." Venir a un país on tenia les ajudes i les assistències. No sabeu com és de meravellós el que teniu aquí". En destaca "la dolçor" i com li han "curat les ferides amb un tracte molt humà"

Porras posa en relleu que l'objectiu del servei és que "cap dona es pot quedar en una relació de maltractament o tòxica per un tema econòmic". "Es donen totes les ajudes que calgui perquè les dones puguin sortir d'aquesta relació de maltractament", afirma.

La víctima mai oblidarà pel que ha passat, però l'equip d'atenció a la dona l'ha ajudada a perdre la por "i a poder sortir al carrer amb el cap ben alt, no abaixar-lo i no mirar per la finestra per si hi ha algú a baix". "Això és el que he aconseguit, poder tirar endavant la meva vida". Demana a les dones que pateixin una situació de maltractament "que siguin valentes i vinguins, que sola no te'ns pots sortir, mai".

Hi ha milers de perfils de maltractadors, però l'únic remei per eliminar aquesta xacra és la pedagogia. La cap de l'àrea de Polítiques d'Igualtat assenyala que "la societat ha de fer un canvi de mentalitat perquè cap dona pateixi aquestes agressions i hagi d'anar amb por". "Requereix moltes mesures, però s'han de fer i s'han aplicar".

El telèfon 181 és gratuït i està disponible les 24 hores del dia. La dona a la qual hem entrevistat explica la importància "de tenir una altra persona a l'altre costat per atendre't, calmar-te i dir-te que no et preocupis. L'important és que t'escoltin".

Informa: Laura Massegú
Imatge: Anna Romagosa

Informació relacionada

18.205.60.226