MENÚ MENÚ Avui. Darrera previsió

/

El Temps Darrera previsió

Ple en les representacions de 'Cançó d'amor i de guerra' a l'Auditori Claror

www.andorradifusio.ad

Èxit de la representació 'Cançó d'amor i de guerra', el segon espectacle de la temporada d'Andorra Lírica, aquest cap de setmana a Sant Julià de Lòria. La sarsuela, ambientada al poble del Vallespir, al Rosselló francès, ha exhaurit les entrades per als dos passis programats.

'Cançó d'amor i de guerra' és la història de l'Eloi i la Francina, dos joves del Vallespir del 1793, que estan enamorats. Però a la forja del poble es comenta que el fill de l'alcalde, en Ferran Ridau, vol demanar la mà de la noia.

La sarsuela, representada aquest cap de setmana a l'Auditori Claror, tracta d'un triangle amorós passat pel sedàs de la Revolució Francesa, que a poc a poc s'està estenent arreu del país gal.

Andorra Lírica ha portat a l'escenari una adaptació de l'obra de Rafael Martínez Valls i Lluís Capdevila revisionada en els sons del Mediterrani, però també amb les facilitats tecnològiques del nostre temps.

En aquest sentit, el director músical, Marcel Casellas, ha detallat que s'han pogut sentir ritmes tradicionals de la Mediterrània, però amb "improvisacions i bateria". A més, la cantant estava microfonada i amb "la impostació pròpia de la veu de la música moderna".

Per a Andorra Lírica, l'obra té a més un valor simbòlic, atès que, després d'exiliar-se durant la Guerra Civil, Lluís Capdevila va acabar vivint els seus dies a la parròquia laurediana, ha apuntat la directora artística, Jonaina Salvador, assegurant que "ens fa molta il·lusió poder fer aquesta obra".

Les restriccions sanitàries han endarrerit una peça que hauria d'haver pujat a l'escenari el mes d'octubre, però ni la limitació d'aforament ni l'obligatorietat de fer proves a l'equip han estat un inconvenient perquè la sarsuela, fruit de la col·laboració entre Andorra Lírica i la Cobla Catalana dels Sons Essencials, hagi sonat aquest cap de setmana a l'Auditori Claror.

Informa: Tatiana Navarro
Imatge: Pere Besolí