MENÚ MENÚ Avui. Darrera previsió

/ 23º

El Temps Darrera previsió

'Quaranta-tres anys a la sanitat', un testimoni de l'evolució de la professió i una carrera, la de la llevadora Aurora Casadevall

www.andorradifusio.ad

És una de les llevadores més conegudes que ha vist néixer i créixer la sanitat del país. Aurora Casadevall acaba de publicar un llibre on explica anècdotes de la seva carrera estudiantil i professional lligada a la infermeria. "Quaranta-tres anys a la sanitat andorrana" és un títol que recull episodis i avenços que no són prou per a un col·lectiu amb molt a dir.

"Pel fet de ser llevadora volia veure com era un part natural i vaig demanar al meu gineòleg que no volia que m'adormís perquè si tu ho has viscut, pots explicar-ho als altres". És el testimoni d'una professional lliurada a l'ofici de llevadora, vint anys que ella qualifica de màgics.

Casadevall va assistir al primer part a la clínica Vilanova amb 21 anys, ha vist néixer gran part de la família i ha viscut històries que avui dia semblarien impensables, com portar sola al món un nadó a la llum de les espelmes durant els aiguats del 1982 amb recursos molt casolans.

En el llibre deixa testimoni de com era la feina aleshores, per valorar els recursos materials. Explica que "les gases que havies utilitzat, es rentaven, s'havien d'assecar i estirar bé, i es reutilitzaven. Ara hem passat a l'altre extrem i ho llencem tot". Recorda com "les xeringues eren de vidre i es feia punta a les agulles amb paper d'esmeril perquè no fessin tan de mal".

Recorda els primers passos de la sanitat a Andorra amb la solidaritat i col·laboració de tothom. Aviat arribaria la clínica Meritxell i, posteriorment, l'hospital amb la primera llei de sanitat i el pla de salut. Als anys 90 és nomenada directora d'Infermeria.

Ha patit l'escassetat del col·lectiu, una manca que en certa manera s'ha superat gràcies als estudis d'infermeria a l'UdA, però creu que encara cal lluitar per l'especialització. Opina que "pots ser polivalent però en dos o tres serveis", perquè "no es pot pretendre que una infermera estigui un dia a pediatria i un altre a l'UCI, són pacients força diferents".

Entre els records del llibre que porta el segell d'Anem Editors n'hi ha un de molt especial per a Eduard Tomàs amb qui va compartir un capítol molt emotiu que hauran de llegir i a Santiago Pujol, el ginecòleg amb qui va treballar gran part de la seva vida i a qui dedica l'última fotografia, sense saber que no el podria veure publicat.

Informa: Rosa Alberch
Imatges: Pere Besolí
Locució: Jordi Lorente

 

3.237.71.23