Reportatge: La creació i el tractament de la neu, una tasca en evolució permanent

Els efectes del canvi climàtic i l'escalfament global donen cada any més protagonisme a la neu de cultiu. Narcís Sans és el responsable de canons d'Arcalís, Pas de la Casa i Grau Roig i explica com "cada cop el departament de neu artificial i màquines va adquirint més importància en l'obertura de pistes". "És una cadena i nosaltres som la primera baula. Si nosaltres no podem començar a treballar, les màquines no poden sortir, els remuntadors no poden obrir i els pisters no poden abalisar", afegeix el responsable de canons de Soldeu-el Tarter, Òscar Juárez.

Perquè caigui neu del cel han de quadrar moltes variables. Amb la neu de cultiu passa tres quarts del mateix i cal aprofitar totes les oportunitats. "Sempre has d'estar preparat per poder produir", diu Juárez. A Soldeu-El Tarter són 15 persones a l'equip que es reparteixen en tres torns de cinc persones per treballar les 24 hores i els 7 dies a la setmana. 

Per poder fer neu cal tenir una combinació adequada de fred i humitat. Tot seguit tot es limita a aire comprimit i aigua a pressió. Hi ha canons d'alta pressió i de baixa pressió, més cars però més efectius i de menys consum. 

L'evolució és constant, cada any els canons són més eficients i més sostenibles. L'objectiu és produir més amb menys canons. Sans indica com s'han hagut "d'anar adaptant els models de canons per poder produir en les condicions més adverses possibles i amb el mínim impacte a l'exterior".

La producció de neu de cultiu és només un primer pas. Després serà feina del maquinista, que haurà de modelar la neu per aconseguir la satisfacció dels esquiadors.  Sebastià Plaza és el responsable de les màquines trepitjaneu i detalla que comencen a treballar "a les 17h i fins a la 1h de la matinada amb un primer equip". A continuació, un segon equip agafa el relleu des de la 1h i fins a les 9h.

Grandvalira ja disposa d'una retrac híbrida i aquest podria ser el futur. Si els canons han evolucionat, les màquines trepitjaneu encara més. Els preus es disparen i, segons Plaza, estan entre els 300.000 i els 350.000 euros. "L'evolució (de les màquines) ha estat bestial. Les primeres amb què treballaven tenien canvi de marxes i les d'ara són més tecnològiques i hidroestàtiques". Amb un joystick es posen en funcionament i es controlen els diferents elements de les màquines.

La llei de Murphy, enguany les condicions per innivar han estat òptimes. Grandvalira continua produint i treballant la neu per a una hipotètica obertura general.

Informa: Cesc Sanjuan
Imatge: Sergi Linares