Reportatge: L’opressió del gènere i les dificultats del col·lectiu trans per expressar-se amb llibertat
www.andorradifusio.adDisposar de més informació i eines són les reivindicacions principals del col·lectiu trans. En aquest reportatge escoltem els testimonis d'una persona trans i la seva mare des de l’anonimat. També coneixem el cas de la Raisha, per qui viure en ciutats més grans i amb més diversitat hi ha ajudat. La Raisha aprofundeix en la seva identitat no binària per potenciar la sensibilització. Són molts els testimonis trans que viuen amb por de ser jutjats i decideixen fer el trànsit social lluny de casa.
La testimoni anònima amb qui parlem explica que quan jugava sempre feia de "la germana, l'amiga o la mare, però mai el pare o l'amic". Fins que un dia a les 4 de la matinada li ho va explicar a la seva mare perquè "necessitava dir-li-ho a algú". Ella mai havia pensat que la seva filla fos una persona trans, ja que "com això no es veu i no se'n parla, sembla que no existeix". "No sabia què m'estava dient, pensava que segurament estava confós i que perdria el meu fill, fins que després t'adones que no es així i que el que passa és que no tens informació", recorda la mare reivindicant que "a Andorra ens falta molt suport". Un reclam que també fa la seva filla: "Necessito una persona que em digui que el que estic fent i el que estic sentint és comú".
Aquesta mare anònima assegura que el trans "es tracta d'un col·lectiu gran, però que marxa d'Andorra". El motiu l'explica la filla, que prefereix, diu, "ser més lliure en un altre lloc on em coneguin com vull que em vegin".
En el cas dels menors, el SAAS apunta que és un equip multidisciplinari de l'hospital Sant Joan de Déu de Barcelona qui fa el seguiment amb una derivació prèvia del pediatre. Des de Diversand, però, reivindiquen un protocol clar i que en cap cas es patologitzi.
Un altre cas és el de la Raisha, a qui la dansa l'ha ajudat a trobar-se i a expressar la seva identitat de gènere no binària amb total llibertat. Després de viure en algunes ciutats, denuncia les injustícies que ha patit. "He anat a fer entrevistes i només arribar m'han descartat per tenir el cabell llarg, les ungles pintades i barba", indica. "No vull que tothom m'estimi, però sí que tothom em respecti. No li volem treure el lloc a ningú, però la societat necessita saber que existeixen més gèneres". I demana a qui no ho respecti que s'escolti i es pregunti "per què ho odia i de què té por".
La Raisha creu que un creixement de la sensibilització farà que "es vegi al carrer aquesta diversitat", amb l'esperança que "les generacions futures no hagin de viure amb por". A la testimoni anònima el que li fa més mal és precisament que no la vegin com ella es veu i desitja "que em coneguin més enllà d'un gènere".
Per potenciar la sensibilització a l'escola, Diversand ha preparat el llibre "No em dic Pol, em dic Sarai".
Informa: Laura Cugat
Imatges: Desirée Sala
