L'Arxiu Nacional repassa amb imatges i documents històrics 50 anys d'escudelles

Una tradició que es remunta al 17 de gener de 1970, quan amb dues fogaines a l'avinguda Meritxell i per iniciativa veïnal, es va celebrar la primera escudellada. Un plat greixós i calent molt benvingut durant el període hivernal, aprofitant tots els productes de la terra: trumfes, verdura, llegums, fideus, arròs, i no pot faltar-hi la vianda de porc.

Des d'aleshores, les escudelles de Sant Antoni s'han popularitzat arreu del territori, a cada lloc amb les seves especificitats. A Canillo, l'anomenen vianda de Sant Antoni, a Sant Julià se celebra uns dies més tard, el 20 de gener per Sant Sebastià. Sigui com sigui, les escudelles s'han convertit en unes de les festes més participatives del país. Al popular plat s'hi suma la celebració dels encants i la benedicció dels animals, que són tres dels elements amb els quals es relaciona la festivitat de Sant Antoni.

L'Arxiu Nacional compta amb un extens i variat fons sobre aquesta popular celebració. A través de les fotografies, es pot entendre els orígens d'aquesta festivitat, el seu dinamisme i la seva participació creixent fins als nostres dies. Per tot plegat des del 23 de juny de 2010 el Govern d'Andorra va afegir les escudelles i els encants de Sant Antoni, com a bé immaterial del patrimoni cultural d'Andorra.

Informa: Hèctor Romance
Imatges: Arxiu Nacional