Autolesions no suïcides: una pandèmia entre els joves
www.andorradifusio.adTres i quatre anys. Aquesta és l'edat d'alguns dels pacients més joves que rep cada vegada més el servei de Salut mental, enmig d'un boom important d'autolesions en adolescents. Problemàtiques que s'han volgut exposar en les jornades "360 graus a la salut mental dels adolescents" organitzades pel SAAS dirigides a professionals del món de la salut i l'educació.
"Cada vegada atenem nens i nenes més joves, fins i tot de 3 i 4 anys d'edat, la qual cosa és tota una novetat".
Carlos Mur, cap del servei de Salut mental del SAAS.
Segons el cap de Salut mental, Carlos Mur, encarregat de moderar el primer dia de les jornades, hi ha "molts més casos d'ansietat, de depressió, d'abusos, de bullying i fracàs escolar i acadèmic i d'estrés post-traumàtic", a més d'una precocitat més acusada en l'inici dels trastorns per consum de substàncies.
En relació amb el fracàs escolar, el cap del servei de Psiquiatria de l'Hospital Universitari Infanta Leonor (Madrid), Javier Quintero, ha remarcat que 1 de cada 4 casos pot estar relacionat amb un TDH mal diagnosticat i és que es tracta d'un trastorn que és crucial detectar a temps. Una pràctica que Quintero creu que no s'està duent a terme correctament i que comporta més riscos associats com ara un índex més elevat de mortalitat i conductes suïcides, més probabilitats de patir accidents de trànsit i més tendència a la criminalitat.
Els ponents també han remarcat que han augmentat i molt les autolesions, sobretot de tipus no suïcida, altament preocupants si es van repetint. Unes conductes que, segons el cap del servei de Psiquiatria de l'Hospital Universitari del Henares (Madrid), Javier Correas, "estan influenciades per factors socials i culturals semblant al que va passar fa 15 anys amb els trastorns de la conducta alimentària". I és que segons Correas, un 20% dels adolescents afirma haver-se autolesionat alguna vegada.
I què hem de fer si algú de l'entorn ho pateix? Correas aconsella que el primer que s'ha de fer és "escoltar i no generar alarma i no criminalitzar la conducta".
La salut mental està estretament lligada al context social, on es detecta un increment d'assetjaments sexuals.
"En l'últim any, a Badalona hem tingut 8 casos de 'manades' en les quals menors havien comès delictes sexuals i violacions de nenes també menors".
Blanca Navarro, cap del Centre de Salut Mental Benito Menni de Granollers.
Segons Navarro, és crucial accentuar la responsabilitat penal dels agressors i sobretot "protegir a les possibles víctimes educant en eines per autoprotegir-se en com s'ha de fer servir les xarxes socials".
Tots els experts que han participat en la jornada coincideixen en què és molt important potenciar i reforçar la prevenció i el seguiment sobretot en l'entorn educatiu. L'acompanyament i la comunicació familiar també són fonamentals per detectar possibles problemàtiques i gestionar-les de forma efectiva.
La segona part de les jornades, que tindran lloc durant el matí d'aquest dissabte, donaran protagonisme a les associacions, a responsables d'Afers Socials i la Batllia, amb una conferència específicament destinada a parlar de les addiccions a les noves tecnologies. Una xerrada que anirà de la mà del cap del servei de Psiquiatria de l'Hospital Universitari Gregorio Marañón (Madrid), Francisco Ferre. Aquest centre sanitari ha assessorat al SAAS en la creació de la subunitat que tracta pacients amb aques tipus d'addiccions.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Pau Bonastre
