El preu de l'habitatge es manté com a principal problema de la població

El preu de l'habitatge continua sent, amb diferència, el principal aspecte a millorar d'Andorra. Així ho creu un 67% de la població enquestada, un percentatge que ha crescut tres punts el darrer mig any i que és més alt des que es recullen dades, el 2002. Una gran majoria dels que ho pensen tenen entre 30 i 64 anys. 

En el podi de preocupacions, tot i que baixen una mica, s'hi mantenen els salaris, per a un 18% de les persones consultades, i els problemes de trànsit per a un 17%. També preocupa el car nivell de la vida a un 14% de la mostra, quatre punts més que a finals de l'any passat. En molts casos, les persones enquestades comenten que el preu dels lloguers és molt elevat en comparació amb els salaris, o que aquests són molt baixos en relació amb el preu dels habitatges o el cost de la vida.

De fet, si s'agrupen aquestes tres àrees, resulten les principals preocupacions per a gairebé tres quartes parts de la ciutadania. I un 40% diu que el que més li afecta personalment és el preu de l'habitatge, que ha crescut significativament en dos anys.

Si se centra en la situació econòmica, un 40% dels enquestats creuen que és bona o molt bona. Lleugerament per sota hi ha els que pensen que és regular, un 38%, mentre que gairebé un 20% la qualifiquen de dolenta o molt dolenta. I quan es demana valorar aquesta situació respecte fa un any, un 45% dels consultats creu que és pitjor, per un 19% que considera que el país està millor econòmicament. Un 31% diu que està igual que el 2022. 

Gairebé el 40% de la població mostra símptomes de depressió

La salut mental també és un dels principals problemes de la ciutadania. Segons l'observatori, gairebé un 40% de la població mostra símptomes compatibles amb la depressió. Les dones amb una situació econòmica delicada són les més afectades.

El que més preocupa és l'evolució i és que ha passat del 28% al 38% en només dos anys. El coordinador de recerca d'Andorra Recerca+I, Joan Micó, creu que serà clau veure com avança en les pròximes enquestes. "Hem de veure com evoluciona perquè pot haver-hi dos escenaris: que sigui una situació crònica I que sigui la situació que hi ha o que vagi millorant a mesura que passi el temps i que un any després del que va passar potser encara és massa aviat".

Gairebé un 50% de la població assegura que la seva situació econòmica és regular o dolenta

Un 39% dels enquestats en l'Observatori del primer semestre d'aquest 2023, elaborat pel Grup de Sociologia d'Andorra Recerca i Innovació, qualifica la seva situació econòmica de regular. No arriba al 10% el percentatge de persones que la consideren dolenta o molt dolenta. Aquests últims només representen el 2,5%. Així, una mica més de la meitat dels ciutadans consultats consideren que la seva situació econòmica és bona (45,8%) o molt bona (5,5%). Respecte l'any passat, la meitat creu que la seva situació econòmica està igual, mentre que l'altra meitat se la reparteixen gairebé a parts iguals entre els que consideren que és millor o pitjor.

Els que diuen que la seva situació econòmica ha empitjorat, un 72% ho argumenten sobretot per l'increment del cost de la vida. Destaca que la gran majoria tenen entre 30 i 44 anys. I si ens fixem en les nacionalitats, els portuguesos són els qui més denuncien aquest encariment. A força distància, per darrere, prop d'un 8% expliquen que l'empitjorament és per la ineficàcia de les baixes pensions davant el context actual, seguit d'aquells a qui han acomiadat de la feina o no en tenen. 

En conjunt, un 66% de la mostra afirma que arriba a final de mes amb facilitat, molta o certa facilitat econòmica. És el percentatge més alt dels darrers 13 anys. La resta són persones que reconeixen que arriben a l'últim dia de mes amb dificultat, certa o molta dificultat. Un parell de dades representatives en aquest sentit: un 17% dels enquestats te dificultats per poder mantenir la seva llar a una temperatura adequada quan fa fred, això són cinc punts més que fa 5 anys. I també hi ha un 24% que no es pot permetre anar de vacances fora de casa almenys una setmana a l'any, per un 74% que sí. Un fet que, segons l'observatori, probablement no s'adscriu a la realitat socioeconòmica. Una explicació podria ser que després s'un llarg període de restriccions de moviments arran de la pandèmia de la Covid-19 ara la població prioritza les despeses econòmiques per poder fer uns dies de vacances. De fet, quan es demana si es pot fer front a una despesa imprevista de 1.050 euros, el percentatge d'aquells que diuen que no augmenta fins al 33%.

Informa: Laura Massegú / Òscar Serrano
Imatges: Arxiu RTVA
Grafisme: Héctor Perna