MENÚ MENÚ Avui. Darrera previsió

15º / 33º

El Temps Darrera previsió

Beijing 2022, uns Jocs per recordar

Beijing 2022, uns Jocs per recordar

Els 24ns Jocs Olímpics d’hivern han abaixat el teló. Ha estat la 13a vegada que Andorra participava en aquest esdeveniment, des que Xavier Areny, Toni Crespo, Carles Font, Ton Naudi i Esteve Tomàs van competir per primera vegada amb bandera andorrana a Innsbruck 76 -Lluís Molné, Francesc Viladomat i Lluís Viu ho havien fet prèviament amb Espanya, perquè no s’havia constituït encara el Comitè Olímpic Andorrà-, i per al record quedarà com l’edició més brillant protagonitzada fins ara per una delegació tricolor.

Pequín ha confirmat el gran moment que viuen els esports de neu a casa nostra. Joan Verdú arribava als Jocs amb la confiança pels núvols després de tres victòries consecutives a la Copa d’Europa i amb l’objectiu de demostrar-se a si mateix que podia fer un pas endavant també en una cita olímpica.

Les seves dues baixades en el gegant disputat a la pista del Riu de Gel de Yanqing ja formen part del llibre d’or de l’esport andorrà. Només 3 centèsimes van separar l’esquiador de 26 anys del diploma olímpic -també se li va escapar per una posició a Emili Pérez, en ciclisme, a Seül 88-, però el primer top-10 de l’esport andorrà en uns Jocs Olímpics d’hivern ha estat una injecció d’orgull per a un país on la neu forma part de l’ADN col·lectiu.

En els Jocs dels rècords, Cande Moreno va firmar el millor resultat olímpic d’una esquiadora del país, amb el 12è lloc a la combinada. En una prova d’eliminació, amb 26 participants en la llista de sortida de les quals només 15 van completar les dues mànegues, va enlluernar amb un descens magnífic i va sobreviure a un eslàlom que gairebé no havia preparat.

Feia tot just un parell de mesos que tornava a les pistes, després de passar gairebé un any en blanc per les molèsties a l’esquena, i amb tot just 21 anys deixa Pequín amb el convenciment que pot estar molt aviat al costat de les millors velocistes.

En esquí de fons, tant Irineu Esteve com Carola Vila esperaven millors posicions, però els seus resultats tenen el valor afegit de les condicions extremes en què van haver de competir a Zhangjiakou, enfrontats a un vent glaçat i temperatures al voltant dels 15 graus sota zero.

Amb un 20è lloc a l’skiatló, el millor resultat de l’esquí de fons tricolor en uns Jocs Olímpics d’hivern, i dos top-25, en els 15 quilòmetres clàssics i la marató escurçada a 30 quilòmetres patinadors -en què va sortir lluny del cent per cent, pels problemes gàstrics que havia patit dues nits abans de la cursa-, a Esteve potser només li ha faltat un top-15 per marxar del tot satisfet.

Al seu costat, Carola Vila va saber patir en el bateig olímpic, amb 23 anys. També ella volia estar una mica més endavant, en el seu cas a prop del top-30, però els 30 quilòmetres que va disputar enmig de les condicions que el director de fons de la FAE, Joan Erola, descrivia com les més dures que recorda en una cursa, sens dubte l’han fet créixer.

L’esport també està fet de decepcions i a Pequín li va tocar viure’n una en primera persona a Maeva Estevez. Dues setmanes abans dels Jocs havia rebut un bitllet olímpic que ja no esperava, després de la plaça alliberada per la renúncia de la txeca Eva Samková per lesió. Va ser la banderera andorrana a la desfilada inaugural i, pocs dies després, el somni es va convertir en malson al Gentin Snow Park de Zhangjiakou, per culpa d’una doble caiguda a la primera baixada classificatòria de la competició de boarder cross. El debut en uns Jocs i la dimensió de l’escenari van pesar massa en una rider que, pocs mesos abans, havia firmat el primer top-16 a la Copa del Món.

Mikaela Shiffrin i altres noms propis

La decepció de Maeva Estevez es va multiplicar en el cas de la nord-americana Mikaela Shiffrin, que no va poder acabar tres de les curses a Pequín, les tres on aspirava a fer millor resultat. L’esquiadora més guardonada de la seva generació ha marxat amb les mans buides dels Jocs, però el seu cas torna a fer-nos una mica més humà un esport d’alt nivell cada cop més exigent, com ja ho havien fet abans la gimnasta nord-americana Simone Biles o la tennista japonesa Naomi Osaka.

Beijing 2022 també ens deixa entre altres noms propis. Entre ells, col·leccionistes insaciables de medalles com el rus Alexander Bolshunov i la noruega Therese Johaug, en esquí de fons; exemples de constància que acaba trobant recompensa, com la catalana Queralt Castellet, o la nord-americana Lindsey Jacobellis, en surf de neu; joves cridades a continuar trencant límits inimaginables en la disciplina de l’estil lliure, com la rider xinesa Eileen Gu o l’esquiadora nord-americana Chloe Kim; veterans il·lustres que s’acomiaden després d’una trajectòria llegendària, com el rider nord-americà Shaun White o l’esquiador de fons suís Dario Cologna; ambaixadors de luxe, com l’esquiador resident suec Henrik Harlaut, bronze en big air. I l’esportista que potser ha aixecat més admiració, el rider canadenc Max Parrot, que va haver d'aparcar l’esport el desembre de 2018, després de ser diagnosticat d’un limfoma de Hodgkin, i que es va penjar l’or en la final d’slopestyle.

Tanmateix, el nom que potser ha acaparat més titulars sigui el de la jove patinadora russa Kamila Valieva. Amb només 15 anys, va meravellar en el concurs per equips amb el primer salt quàdruple efectuat en uns Jocs. Poc després es coneixia el seu positiu en un control antidopatge anterior a la cita olímpica. Enmig de la polèmica, el Tribunal d’Arbitratge Esportiu la va autoritzar a continuar en competició, tot i que sense dret a medalla en cas de pujar al podi, fins que no es resolgués el cas. Va competir en el concurs individual amb els ulls del món a sobre i va acabar entre llàgrimes, després d’una doble caiguda que la va relegar a la quarta posició. El seu cas torna a posar el focus en les pràctiques fosques que tenen esportistes menors d’edat com a víctimes i que semblen encara lluny de ser eradicades.

Primera ciutat olímpica dual

L’altra gran protagonista ha estat la mateixa ciutat organitzadora, Pequín, que s’ha convertit en la primera del món en organitzar uns Jocs Olímpics d’estiu i d’hivern, amb el lema de ciutat olímpica dual. Enmig d’un estricte circuit tancat per limitar al màxim la mobilitat i amb tests PCR diaris per a totes les persones relacionades amb els Jocs, la capital xinesa ha fet front a una cita que poques setmanes abans del tret de sortida patia l’ombra amenaçadora de la variant Òmicron.

Entre el boicot diplomàtic i la imatge d’unes muntanyes només tacades de blanc pels canons de neu artificial, Pequín ha tret múscul amb unes instal·lacions de primer nivell i ha volgut transmetre al món el missatge d’uns Jocs sostenibles, gràcies a l’ús d’energies renovables, posant també molt èmfasi en l’ús posterior que tindran els nous espais construïts per a aquests Jocs. Tot i la poca tradició en els esports de neu, l'amfitrió dels Jocs ha fet un gran esforç per popularitzar-los entre la població local i la Xina ha acabat tercera en el medaller final, només per darrere de Noruega i Alemanya.

Un exèrcit de prop de 20.000 voluntaris s’han encarregat de posar la cara més amable darrere les mascaretes, tot i haver de treballar en les condicions meteorològiques més extremes. Com ara fa 14 anys, a Pequín 2008, els tornem a dir gràcies, Shiè shie.

El 4 de març la flama olímpica tornarà a il·luminar Pequín amb els Jocs Paralímpics, on l’esport andorrà estarà molt pendent de l’esquiador Roger Puig.

Un article de Joan López, periodista d’RTVA i enviat especial als Jocs de Beijing 2022

Fotografia de portada: Joan Verdú atenent a RTVA després de la 1a mànega del gegant en què va acabar 9è (autor: Joan López)