Deixa el mòbil i mira'm als ulls

Realment els smartphones ens han fet la vida més còmoda i ens permeten estar en contacte constant amb els nostres éssers estimats, la informació i milers d'opcions per entretenir-nos. S'han convertit en una extensió de nosaltres mateixos sense els quals sembla que estiguem en pilotes. De fet, un dels pocs motius pels quals tornem a casa si ens hem deixat alguna cosa és si aquesta cosa és el mòbil.

D'acord. Ara només et demano que facis un exercici: quan estiguis amb algú, deixa el mòbil. Guarda'l i mira el teu amic, familiar o parella als ulls quan et parla. Segur que se sentirà escoltat i important per a tu, i el moment que comparteixis amb ell o ella serà molt més profitós. Perquè, oi que si quedes amb algú és perquè et ve de gust estar amb aquella persona? Doncs estigues-t'hi i gaudeix del moment, la conversa i la companyia.

Què penses quan veus la gent asseguda al voltant d'una taula, sense parlar, només mirant cadascú el seu telèfon? I quan ets tu qui intenta explicar alguna cosa i la persona que tens al davant no para de mirar el mòbil o de respondre missatges? Clarament no et pot estar escoltant. Com a mínim, no amb atenció. A mi em fa peneta. El mòbil el continuaràs tenint quan marxis cap a casa. El pots mirar després.

Els missatges de Whatsapp segur que poden esperar i, si no poden, t'acabaran trucant, no pateixis. Els milers de publicacions a Instagram segur que també poden esperar. Els moments que compartim cara a cara són importants. No s'acabarà el món perquè no miris el mòbil durant una hora. Els teus interlocutors t'ho agrairan molt. Els teus ulls i les teves cervicals, també.

Potser és que hem perdut una mica de vista què és realment important. Hem arribat a un punt en què ens estressem si no parem atenció al telèfon o si rebem una notificació i no la consultem a l'instant. N'estem pendents constantment de manera compulsiva i no tenir-lo a prop ens genera ansietat. I aquest comportament ja té un nom: nomofòbia. I sí, és una addicció.

Ara et demano fer un altre exercici. Pensa amb calma si realment necessites tenir el mòbil sobre la taula o al davant en tot moment. Si no el necessites per treballar (i potser aquest tema també cal analitzar-lo i relativitzar-lo) o no has de rebre cap missatge o trucada urgent, vols dir que val la pena? Hi ha aplicacions que et permeten calcular quant de temps li dediques cada dia. Si les fas servir, segur que et sorprens. Després, torna't a aturar i pensa en tot allò que podies haver fet.

Em trobo cada dia amb situacions així. I el que em ve de gust demanar de vegades és "deixa el mòbil i mira'm als ulls".

Un article de Yasmina Canedo, gestora de continguts web i xarxes socials a RTVA.

Fotografia: Pixnio (llicència CCO)