95 anys de vida s'expliquen 'Com un berenar a Montalarí'

Josep Marsal recorda com les llargues jornades de treball amb el seu padrí a Montalarí, a les Bons, acabaven amb un berenar intel·lectual perquè l'home "s'havia interessat sempre per la política i me'n parlava molt". Marsal ho recorda com a moments "privilegiats", després d'un dur dia de feina.

I gràcies a ell diu que potser es va ficar en política creant el primer partit d'àmbit nacional, l'UNA, amb el qual demanava unes eleccions tal com coneixem avui dia  tot i que trobi a faltar la participació. D'entre les quatre dècades dedicades a la política, entre el Consell General i el comú, destaca la creació de Saetde i el naixement del Pas de la Casa. 

"No era l'opinió dels habitants del Pas de la Casa. Quan vam tenir el projecte muntat, els vam reunir a tots i els vam explicar el que volíem fer. I ells ens van dir que d'esquí no n'havien de menester cap, que ells el que volien eren turistes que hi anessin a comprar". 

Josep Marsal, autor

Més enllà, "Com un berenar a Montalarí" ens presenta els seus records de vida. El treball del pare a FHASA, una mare que va fer grans esforços per tirar endavant, com el patrimoni era un tresor on jugaven amb respecte i els nouvinguts eren protegits. Recorda el respecte pels professors i moments surrealistes en què a Andorra s'havia cantat el 'Cara al sol' i s'havia arribat a canviar la imatge de Crist a les aules per les de "Franco i Primo de Rivera ".

De noranta-cinc anys de vida se n'aprèn tant o més del que va aprendre aquell jove Marsal a Montalarí, per això, en el moment que viu a Andorra, li demanem sobre l'acord d'associació. I és molt clar: "No tenim cap altra sortida".

Informa: Rosa Alberch

Imatges: Fernando Montero