Els bars se senten ofegats i "al límit de l'abisme"

Viuen moments complicats i demanen ajuda. Creuen que estan pagant el cop d'aquells que no actuen amb responsabilitat.

És el cas de la Carla Maria Pires, que regenta una cafeteria escaldenca juntament amb el seu marit i assegura que estan "al límit de l'abisme". I el de l'Aurora da Costa, que s'encarrega d'un bar de la Massana i només demana que els deixin treballar.

Són només dues veus, però representen l'angoixa que viu el col·lectiu de propietaris de bars de tot el país. Són molts els que estan en una situació límit i no ingressen ni un euro.

"No es tracta d'ajudar només amb el lloguer o la llum, tenim les despeses de casa nostra. Qui m'ajudarà a sobreviure i a pagar-ho tot? Ho porto tot a les meves espatlles perquè el meu marit i jo treballem els dos aquí. Com ho faig?", planteja Pires.

Da Costa explica que assumeix el sou d'una cambrera i el seu. "He de menjar, no tinc cap altra font d'ingressos. Al març no teníem estalvis però tampoc deutes, i actualment només tinc deutes", explica.

L'Aurora només tenia llicència de bar i la va ampliar per poder obrir més hores. Ara es troba que tampoc té clients i només es pot acollir a la franja del 25% d'ajuda per al lloguer o la hipoteca. "Puc fer menús però no hi ha gent per venir a dinar, i amb 3 o 4 menús al dia no tirem endavant".

El servei per emportar no els funciona. Pires explica que els seus clients "són gent gran o que treballa a la construcció i venia a menjar-se els seus entrepans al bar, per menjar-se'ls al carrer o a l'obra ja els porten de casa".

I paguen les conseqüències d'aquells que no actuen correctament. "No és culpa dels bars; que els ministres surtin al carrer i vagin a veure el parc de la Mola, l'Illa, els autobusos...", demana Pires.

Da Costa posa com a exemple les escoles, on "si hi ha un positiu, es tanca una classe, no tota l'escola". "Si es detecta un focus en un bar, que es tanqui aquell bar, no tots".

I també hi ha qui se n'aprofita. "Hi ha qui serveix ampolles per beure al carrer i això és botellot", indica Pires. Da Costa se sent enganyada. Diu que si decretessin un mes de tancament, podrien prendre "un altre tipus de decisions, però amb una setmana darrere una altra no pots prendre decisions i els deutes es van acumulant".

A les acaballes d'octubre i amb les mesures de prevenció allargades uns dies més, els bars afronten el moment amb incertesa i amb el perill de no poder assumir totes les despeses. No descarten acudir al raonador del ciutadà.

Informa: Laura Massegú
Imatge: Xabier Moreira