Una crònica amb els passatges grisos d'Andorra durant la Segona Guerra Mundial

A ‘Guies, fugitius i espies’ Claude Benet va explicar com funcionaven les xarxes d'evasió que ajudaven molts refugiats a travessar el Pirineu i arribar a destí. Famós és l'episodi de la cacera de la Gestapo a Andorra que va acabar amb el segrest de polonesos i un andorrà, Eduard Molné, que va estar uns dies empresonat al Mont Saint-Michel. Tanmateix Andorra no només va ser un país d'acollida. N'hi ha que van treure negoci, segons l'escriptor Claude Benet, alguns més que altres. Per exemple, "el cas d'un senyor que venia llana per fer uniformes dels alemanys, el que podríem entendre com 'guanyar-se la vida'; d'altres van robar o abusar amb els preus dels hotels. Es pensaven que tots els jueus eren rics - aquesta llegenda que tots van molt carregats de joies-  però molts anaven amb una mà davant i l'altra darrere".

Aquí també hi ha memòria pels morts. En una xerrada a la Llacuna, l'escriptor parla d'alguns casos com el del soldat Peacok, de qui un informe donava per mort a la vall d'Incles i tot plegat es creu enterrat a Soldeu: "Si no en parles, d'altres se n'ocupen sense tenir coneixement i ens pinten d'una manera que possiblement no sigui com va passar". 

Ara Claude Benet prepara 'Traces', a Anem Editors, on explicarà el que va quedar pendent dels seus contactes a Anglaterra, Israel i els Estats Units, històries reals per als que vulguin saber la veritat. 

Informa: Rosa Alberch

Imatges: Albert Refart