La depuradora de Sant Julià pot assumir molta més capacitat d'aigües residuals
www.andorradifusio.adLa principal depuradora del país, la de Sant Julià, pot arribar a assumir un 50% més d'aigües residuals, una posició contrària a la visió del cònsol major, que a principi d'any afirmava en una entrevista que les instal·lacions havien quedat justes. El Govern fa una crida a la responsabilitat per evitar llençar residus al lavabo, sobretot tovalloletes, i deixalles als rius.
La depuradora de Sant Julià de Lòria és la més gran i important del país i n'és una mostra que tracta un 64% de les aigües residuals a nivell nacional. Tot i que al juny les instal·lacions compliran 20 anys d'història, el Govern assegura que no s'hauran de fer ampliacions, almenys a curt termini, i que, per tant, es podran assumir les necessitats futures tenint en compte el creixement poblacional. La central ara mateix està tractant 30.000 metres cúbics d'aigua al dia.
"Tant amb la dimensió de l'obra i la tecnologia que hi ha, podem anar més enllà. Podem tractar més del 50% del que tractem ara, però sempre amb un missatge de cautela".
Guillem Casal, ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia.
I pel que fa a la resta de depuradores, que es troben a la Massana, Canillo i el Pas de la Casa, la directora del departament de Medi Ambient, Sílvia Ferrer, apunta que "tot el sistema ha estat dimensionat o dissenyat per poder absorbir alguns pics i ara s'haurà d'acabar d'analitzar amb els estudis de capacitat de càrrega la necessitat de fer ajustos".
Fa anys que es tracta el 100% de les aigües residuals del país, però hi ha restes especialment complexes com les tovalloletes que es llencen al vàter que provoquen embossaments i un increment dels costos de manteniment. Per fer-nos-en una idea, en els dos primers processos de filtratge s'arriben a acumular 16 tones de residus al mes. Una part s'exporta perquè aquí no es pot tractar i l'altra s'envia a CTRASA per revaloritzar-la en forma d'energia.
Seguint parlant d'aigua, aquest cop la superficial, els indicadors a nivell fisicoquímic i biològic destaquen una bona qualitat que es manté en el temps i als diferents punts de mostra que hi ha al Principat. En paral·lel a aquests controls, també hi ha la neteja dels rius. Gràcies als treballs i a una creixent sensibilització, s'ha passat d'aplegar 150 quilos per quilòmetre l'any 2010 a 9,5 quilos per quilòmetre l'any passat. Però encara es poden fer més esforços. La partida reservada per enguany per realitzar aquests treballs és de 79.036 euros, un xic més elevada que l'any anterior tenint en compte l'IPC.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Pere Besolí
