Com es detecta i es recupera el patrimoni cultural d’Andorra repartit pel món?
www.andorradifusio.adLa importància d’identificar i intentar recuperar el patrimoni cultural que en un moment donat de la història va marxar lluny del país, moltes vegades sense saber el seu destí, ha estat el tema central de la taula rodona “El retorn del romànic” a l’Espai Columba. Es tracta de la penúltima activitat de les Jornades europees del patrimoni que van començar el dijous passat i que acabaran aquest dissabte i que fins ara han acollit un centenar de visitants amb reserva prèvia.
Amb el lema “Rutes, xarxes i connexions”, les jornades han programat diversos esdeveniments per descobrir el patrimoni andorrà. Aquest dimarts ha estat el torn del romànic, tenint com a gran exemple la recuperació de les pintures murals de Sant Esteve que encara es poden visitar a l’Espai Columba de forma gratuïta, un atractiu que ha fet triplicar els visitants del mes d’agost acollint-ne més de 3.000.
La taula rodona ha volgut explicar i visibilitzar la feina que fan els historiadors i investigadors a l’hora d’identificar aquestes obres patrimonials repartides pel món. A tall d’exemple, les primeres pintures murals arrancades d’Andorra són les de Sant Miquel d’Engolasters, sense saber encara on es troben.
La ministra de Cultura ha donat la benvinguda posant l’accent en l’estratègia de recuperació que impulsa el Govern, centrada ara en arxius a on s’esmenten informacions relacionades amb Andorra.
A la taula hi han participat diversos investigadors, com ara el catedràtic en història de l’art Carles Mancho que, per casualitat, va identificar les pintures de l’església de Sant Cristòfol d’Anyós que es troben a França.
"Hi ha peces de les que desconeixem el seu recorregut i, si hi ha l'oportunitat, es miraria de recuperar altres obres. Ara estem treballant, per exemple, en recuperar els arxius produïts a Andorra o que parlen sobre Andorra"
Isabel de la Parte, directora de Patrimoni Cultural
"D'una banda, hi ha l'atzar d'estar en el lloc adequat per rebre la informació correcta i, de l'altra, hi ha la feina feta de molts anys d'anar emmagatzemant en el record tot aquest patrimoni que ha anat desapareixent, que ha estat documentat d'alguna manera i que, de cop, per aquest atzar aflora"
Carles Mancho, catedràtic en història de l’art de la Universitat de Barcelona
Segons Mancho, un cop s’han localitzat les obres, la feina dels investigadors d’alguna manera s’acaba perquè el següent pas és iniciar les negociacions pertinents per vehicular la recuperació de les obres, moltes vegades des de les institucions, però també per part de particulars. Processos que la majoria de vegades es basen en la bona voluntat i la predisposició o no a col·laborar.
Tot plegat s’ha exposat en el marc d’una conferència que ha aplegat una trentena de persones. La propera i última cita de les jornades serà dissabte a Sant Julià amb les xarxes d’evasió del segle XX com a temàtica troncal.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Fernando Montero
