Homenatge al mig segle del "Mecanoscrit del segon origen"

Si al 'Mecanoscrit del segon origen' Manuel de Pedrolo parla de com una parella de joves afronta el repte d'aprendre a sobreviure en soledat en un món assolat, Albert Villaró amb 'Tercer origen' transforma aquest repte en el d'una noia que es trasllada a viure a un petit poble del Pirineu amb els seus pares deixant enrere tot el seu món però aviat una amenaça prou coneguda per tots unirà totes les individualitats per sortir endavant.

"T'has de posar les piles i sobreviure com puguis i això és un tret amb comú amb els protagonistes que és el que tenen en comú amb el Mecanoscrit i de com una situació molt complexa t'obliga a treure el millor de tu mateix. A Pedrolo no hi és la comunitat, i aquesta és la diferència".

Albert Villaró, autor de 'Tercer origen' 

La protagonista que comença un relat més introspectiu, amb diari inclòs, acaba obrint el diàleg a d'altres personatges. L'autor torna a un dels escenaris literaris del seu imaginari que ja apareixia a Obaga. Torna al petit poble del Pirineu de Llobarca després de 30 anys amb "el raonament de què hauria passat a Llobarca" en aquest temps i "retrobar el Tomàs i la Magal·lí de la novel.la amb qui no té res més a veure". 

Villaró fa l'exercici de fer una Viquipèdia a aquest lloc del Pirineu però no el busquin perquè només la trobaran a 'Tercer origen' que aviat arribarà a les llibreries. 

Informa: Rosa Alberch 

Imatge: Pere Besolí