Jornada de votacions europees

A la francesa han votat només 550 electors dels 2.635 que ho podien fer. Una xifra no gaire elevada que també s'ha repetit entre els residents portuguesos. Només han exercit el seu dret a vot 151 dels 7.000 que estaven cridats a les urnes. 

La baixa participació sembla de moment la tònica general d'uns comicis que han de configurar l'Europa dels pròxims cinc anys. El Partit Popular Europeu tornaria a ser líder en escons, però l'extrema dreta entraria amb més força que mai gràcies a una possible victòria a França.

Quan encara queden alguns col·legis electorals oberts i tot just en alguns països com Espanya fa poc que ha començat l'escruti, les primeres dades mostren que el Partit Popular Europeu continuaria sent el que tindria més representació al Parlament Europeu si es fa cas dels sondejos fets a peu d'urna dels països que han tancat ja fa estona els seus col·legis electorals, com és el cas d'Àustria, Xipre, Alemanya, Grècia i els Països Baixos. Amb tot, hi hauria un increment de l'extrema dreta en el cas d'Àustria amb un 27% dels vots i a Alemanya, tot i que guanyarien els conservadors, també avançaria posicions. El mateix que als Països Baixos on hauria quedat en segona posició, malgrat que encara falten molts països per escrutar.

Les eleccions europees dibuixen un arc electoral de 720 diputats, dels quals Espanya n'escollirà 61, per darrere d'Alemanya, França i Itàlia. A ningú se li escapa que els pròxims cinc anys són claus en matèria d'immigració, canvi climàtic i el sector agrícola i ramader.

Informa: Eva Clausó
Imatge: David Moreno