L'ONCA, els tangos i el bandoneonista Enrique Tellería

Aquell gènere marginal que va néixer a Río de Plata avui dia té una posició d´honor en la música gràcies als contemporanis encapçalats per Astor Piazzola qui es va arribar a declarar enemic del tango del "farolillo" i el "compadrito" que es feia a l´època. Ell li va donar un nou  ritme, timbre i harmonia. Per Telleria, Piazzola va ser un referent que el va encoratjar a continuar el camí de l´experimentació acompanyat del seu bandoneó. Però diu que innovar i "imposar una idea, un estil o un concepte no és fàcil" i en algun concert s'ha trobat sol.

Explica que la seva música "té bastant de jazzístic, consevant alguns elements bàsics". Defensa que "la fusió no és dolenta, sempre que es respectin les arrels i la creació". "Si fusionem però del què va fer l'autor no en queda res, anem pel mal camí", afegeix.

I la fusió l'ha portat a tocar amb Brams, Sabina, Serrat o el flamenc Raimundo Amador amb el qual van viure un moment imborrable. Afirma que Raimundo Amador li va dir que mai no havia tocat tango, així que van improvisar "i l'auditori quèia dels aplaudiments". "Ni jo sabia que faria ell ni ell sabia què faria jo", diu.

Intèrpret, arranjador i director, Telleria ha tocat amb nombroses simfòniques, ha dirigit formacions arreu del món i ha creat temes com "De villa" o "For you princess". 

La seva vinculació amb l'orquestra andorrana "la vam arreglar amb el mestre Gerard Claret amb un tallat a Sant Cugat". Diu que "treballar amb Gerard Claret és una meravella" .

Creu que l'intercanvi és el futur de la música. Ell continua creant oporunitats. La propera una col.laboració  amb la Cobla Sant Jordi de Barcelona que farà l'any vinent.

Informa: Rosa Alberch   Imatge: Xavi Fajardo