Un "no" a la UE podria tornar Andorra a un escenari previ a l'acord duaner

El que té clar Landry Riba és que rebutjar l'acord d'associació tindria conseqüències molt negatives. D'entrada, mantenir l'estatus de país tercer. Però, a més, Brussel·les podria ser molt més restrictiva que no pas ara. Fins i tot, amb la possibilitat que es toqués l'acord duaner vigent des dels anys 90 i que ha estat molt favorable: "Ser un país tercer no vol dir que tornem a la situació de quan vam començar a negociar o a la situació d'avui. Serem ciutadans tercers d'un mercat europeu. Per tant per moure'ns ens poden imposar restriccions pel fet de ser nacionals andorrans. Per intercanviar productes, mercaderies, serveis, nosaltres no tindrem un marc jurídic equivalent."

Reconeix que la primera proposta de la UE sobre els serveis financers és inacceptable, però recorda que encara no hi ha res tancat. De fet, creu que en les properes converses es podrien acostar posicions perquè "una primera proposta en una negociació és de màxims. Tu ja saps que allò ho hauràs de tirar enrere en alguns punts. No ens posem la bena abans de la ferida. Estudiem el document i diguem el que hem de dir."

Plegarà si no hi ha acord amb la UE

Si les negociacions per un acord d'associació no arriben a bon port, el secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea plegaria. Ho justifica perquè "si no surt bé, probablement, no tindria massa sentit que jo em quedés fent el que sigui. Però no estem aquí. Ara el que toca és tancar aquesta negociació".

Riba descarta que l'acord d'associació suposi que la inversió estrangera sigui lliure. La importància de tancar el document abans d'acabar l'any ve donada perquè el 2024 s'ha d'elegir una nova Comissió Europea. I en aquesta nova etapa, recorda Riba, la prioritat serà l'ampliació a nous estats membres i no les relacions amb els microestats.

Informa: Pere Moliné