Andorra admet que si no s'assoleix l'acord d'associació, la relació amb Europa quedaria ressentida

Des del 2019, amb una aturada per la pandèmia, s'han fet un total de 15 reunions de poble per explicar en què consisteix l'acord d'associació amb la Unió Europea, actualitzar com avancen les negociacions i resoldre dubtes. La penúltima trobada va ser a finals de setembre a Escaldes-Engordany i aquest dimarts ha tingut lloc una nova convocatòria a Andorra la Vella a càrrec del cap de Govern, Xavier Espot, i el secretari d'Estat d'Afers Europeus, Landry Riba, seguint amb la voluntat de ser presents a totes les parròquies i reforçar l'adhesió al projecte. Aquestes reunions també responen a un altre repte que precisament es va posar sobre la taula en la visita del vicepresident de la Comissió Europea, Maroš Šefcovic, el passat octubre: potenciar la comunicació i compartir molt més la informació sobre el procés de negociació als actors econòmics i socials, però també a la població. 

Landry Riba ha fet un molt bon balanç de l’impacte que estan tenint aquestes trobades, que inclús han permès fer reflexionar a l’equip negociador en qüestions que necessiten un arbitratge polític més profund i que es treballaran de cara a l’any vinent, segurament amb la propera legislatura, com ara les telecomunicacions. En aquesta nova reunió també s'ha detallat en quina fase està una altra de les qüestions més delicades, com ara els serveis financers. La Comissió Europea ha de fer arribar el seu posicionament abans que acabi l'any. 

Riba ha reforçat la importància que té pel Principat assolir aquest projecte, afirmant que si finalment després del referèndum no s’assoleix, la relació amb Europa podria veure’s ressentida. 

"Estem negociant el millor acord possible i la ciutadania tindrà l'oportunitat de dir si pensa que aquest és el millor acord per Andorra o no. En cas que sigui que sí, avançarem, i en cas que sigui que no, haurem de veure quina és la situació. A ningú se li escapa que (la segona opció) ens posa en una situació complexa, d'haver de tornar a picar la porta de la Comissió Europea i dir: 'Perdoneu, però ens agradaria reveure l'acord de cooperació del 2004'. Ens diran: 'Ja us trucarem'. I això pot passar durant 10-15 anys i ningú ens trucarà". 

Landry Riba, secretari d'Estat d'Afers Europeus

Explicar el procés de negociació, objectiu clau

Un dels principals objectius d'aquest tipus d'iniciatives és explicar en quin punt està el procés de negociació. A finals de novembre va tenir lloc l'última trobada tècnica d'enguany a Brussel·les, amb la participació de Landry Riba. Just una setmana després, el dia 30, el cap de Govern va viatjar a la capital belga després d'haver estat convidat per part de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen. Espot hi va assistir juntament amb Riba i la resta de l'equip negociador i es van mantenir diverses trobades amb Von der Leyen i també amb el vicepresident de la Comissió i màxim responsable de les negociacions amb Andorra, Maroš Šefcovic. La trobada va servir sobretot per repassar l'activitat i els avenços que s'han fet durant el 2022 i calendaritzar les properes reunions seguint amb la fita de tancar el projecte a finals del 2023. Es van anotar un total de sis cites repartides durant el primer semestre de l'any. També es van seleccionar aquells temes de més complexitat i que necessiten un debat més profund, com ara la lliure circulació de persones i sobretot, les telecomunicacions.

A inicis de desembre, també va haver-hi una reunió entre els caps negociadors d'Andorra, Mònaco i San Marino per fer balanç de les respectives negociacions per aconseguir acords d'associació amb la Unió Europea.

Aquesta reunió pública a Andorra la Vella és la darrera que se celebra aquest 2022, però no l'última, ja que se n'han previst més de cara a l'any vinent. 

Informa: Laura Cugat-Maria Lucena
Imatges: Kevin Ribeiro