Primera aproximació a la bretxa salarial

Estadística publica per primer cop un sistema d'indicadors d'igualtat en col·laboració amb l'Observatori de la Igualtat. És un projecte inclòs al pla estadístic 2022-2025, que arriba amb un any de retard. Els 9 indicadors inclouen dades demogràfiques i de migracions, la presència de dones i homes en sectors professionals, les diferències salarials per gènere, les dificultats dels col·lectius per arribar a final de mes i les dones ateses pel servei d'Atenció a les víctimes de violència de gènere. 

Aquest sistema tracta d'aglutinar totes les dades, la majoria publicades de forma independent, per fer una radiografia fidedigna sobre les desigualtats i les discriminacions existents i així traçar polítiques i estratègies per eliminar-les. La prioritat és afegir moltes més dades i ampliar la varietat d'indicadors. 

Coincidint amb el Dia europeu per la igualtat salarial entre homes i dones, ens fixem en l'indicador de treball i més concretament en el salari mitjà brut anual. Hi ha dades a partir del 2020, quan es veu una clara diferència. A les més recents, del 2022, el salari mitjà dels homes supera els 23.600 euros, 4.600 euros més que les dones.

Aquestes xifres són una primera aproximació sobre bretxa salarial, però amb molts matisos, com ara casos on hi ha menys de dotze mesos declarats. Manquen també dades més precises d'hores treballades i tipus de remuneracions, separant indemnitzacions o les vacances pagades. 

El risc d'exclusió social, més alt entre les dones

Les dones tenen més dificultats per arribar a final de mes, un 54% l'any 2021 contra el 46% d'ells. El risc d'exclusió social també és més alt entre les dones i amb tendència a incrementar-se. L'última dada, del 2022, és d'un 3% superior en el cas d'elles.

Una problemàtica preocupant que, segons l'Institut Andorrà de les Dones que forma part de l'Observatori de la Igualtat, requereix de més accions i suports "perquè tenen una feina sovint més precària, han d'assumir més horaris dels que pertoquen lligats a la càrrega mental i s'han d'ocupar de la família", detalla la secretària general Montserrat Ronchera. Tot plegat "impacta en els seus salaris i els seus revinguts". Les famílies monoparentals són les més vulnerables. 

L'esport és encara un món majoritàriament masculí

Entre els indicadors també es fa referència al món de l'esport, àmpliament masculinitzat. Des del 2018 les llicències esportives en dones han crescut en esports com ara el rugbi i el futbol, tot i que encara lluny dels homes. L'any 2022, només una de cada quatre llicències eren femenines. 

Tot i que falta molta informació, sobretot històrica, es detecta una manca de dones en les juntes directives. El 2022 hi havia 250 directius i 83 directives. Una desigualtat que el Comitè Olímpic ha denunciat. 

Poques dades del col·lectiu LGTBIQ+

L'informe també dedica un capítol al col·lectiu LGTBIQ+, però només es parla dels matrimonis i unions civils. Una desena a l'any, segons el recompte que es fa des del 2018, amb un augment progressiu de les unions entre dones. Des de l'Observatori, però, s'ha detectat la necessitat de recollir moltes més dades. 

Aquest sistema d'indicadors és la primera pedra, tot i que per exemple l'Institut de les Dones demana una enquesta exclusivament sobre gènere. Una iniciativa que no serà possible fins, com a mínim, el 2025.

Informa: Laura Cugat