Reportatge: diverses famílies es coordinen en xarxa per assistir refugiats d'Ucraïna i donar-los escalf emocional

Unes obren les portes de casa i altres, per exemple, donen suport a l'hora de tramitar documents i fan trobades els caps de setmana per gaudir del temps lliure. Tot plegat amb un clar objectiu: fer d'Andorra una nova llar. 

Una d'elles és la família de la Tânia Ramos, el Leo Maciel i el seu fill Diego, que ha crescut amb l'arribada de la Katya i el Dima procedents de Kíiv. Un trajecte que va ser possible gràcies a la Creu Roja. 

Ramos explica que "tot el que hi ha al darrere" ha fet que el procés hagi estat "continuat perquè s'anessin relaxant" fins ara, quan ja s'han adaptat. Maciel  recorda com als inicis, Katya Ryzhova, la mare que acullen, els mirava "molt fixament i ara ja està a gust". "Espero que se senti com a casa", afegeix.

Ella explica que quan van arribar a Andorra van necessitar un temps per intentar serenar-se. "Ara estem intentant viure una vida normal. Després d'enllestir la documentació, tindrem la possibilitat de treballar i el meu fill podrà anar a l'escola i fer coses del dia a dia. També estem agraïts per l'oportunitat que pugui jugar a futbol. Al Dima li agrada", manifesta.

Amb la Katya parlen en francès i el petit domina l'anglès, però es fan entendre molt més enllà del llenguatge. S'han conegut gràcies al psicopedagog Edgar Martos, que ha connectat famílies que volien ajudar i refugiats que necessitaven aquest escalf. Una tasca que també compta amb el suport de la Creu Roja Andorrana i el Govern. 

Martos diu que "són famílies que han estat escollides perquè ja hi havia una feina prèvia amb ells i més o menys casen, ja sigui per les edats dels infants, com per la família que acull".  Tânia Ramos destaca la importància que sentin que hi ha un suport davant qualsevol situació. 

El primer dia es van trobar que Katya era al·lèrgica als gats i la família en tenia un, explica Leo Maciel destacant que, de seguida, una altra de les famílies d'aquesta xarxa s'ha proposat per fer-se'n càrrec el temps que calgui.

Tota una xarxa de solidaritat que, de retruc, s'omple d'aprenentatges i experiències. En aquest sentit, per a Ramos també és clau que el seu fill vegi que és important ajudar. En paral·lel, diu, "és molt bo per ell per l'anglès i perquè aprengui a compartir, ja que no té germans".

Informa: Laura Cugat
Imatges: Sergi Linares