Salut Mental detecta un augment preocupant de trastorns adaptatius cada cop més extrems entre infants i joves
www.andorradifusio.adEls problemes de salut mental comencen en edats més primerenques i d'una forma cada cop més extrema. Un canvi de paradigma lligat a trastorns adaptatius i no tant a patologies pròpiament dites. Sobre la taula la necessitat de més recursos i més prevenció per evitar que aquest volum creixent de casos es cronifiqui.
Les consultes externes d'infants i joves en salut mental creixen en un 13% durant el primer semestre. Així ho apunta el SAAS, afegint que els ingressos hospitalaris, però, es mantenen estables amb sis llits. Es detecta un canvi d'escenari preocupant que requereix d'un nou enfocament terapèutic.
El psiquiatre infantojuvenil del SAAS, Luis Fidel Villar, afirma que s'han d'adaptar els tractaments a les noves necessitats:
"Quan veies antigament patologies psiquiàtriques amb entitat la resposta al tractament era bona. Quan veies problemes d'adaptació la paraula sanava. Avui en dia cap de les dues coses sembla funcionar.
Luis Fidel Villar, psiquiatre infantojuvenil del SAAS
A més, Villar alerta que les patologies s'estan cronificant. "Llavors es mantenen més temps ingressats i el pacient és psiquiatritza. La vida normal es va psiquiatritzant. No és una cosa postcovid sinó que abans ja es veia que anava en augment i continuarà augmentant-se perquè hi ha un efecte contagi molt alt".
La manca d'eines per gestionar el malestar emocional, la immediatesa o els perjudicis de la tecnologia són alguns dels factors, amplificats per la pandèmia. En aquest context, s'ha detectat un augment de trastorns adaptatius amb símptomes d'ansietat, alteracions de conducta i depressió de forma molt intensa amb temptatives de suïcidi i autolesions com a mecanisme per alleugerir el patiment.
El gran objectiu és evitar que aquests trastorns adaptatius tant intensos que molts cops necessiten d'un tractament farmacològic acabin convertint-se en malaltia crònica, però manquen recursos. Així ho constata el mateix Villar. "En haver-hi més problemàtiques d'aquest tipus òbviament que hi ha una necessitat de tenir més professional format perquè tot aquest tipus de problemàtica suposa una freqüència assistencial que amb el personal que hi ha no s'arriba a cobrir tot el que seria correcte". Així, opta perquè els pacients visquin més la realitat. "Quan parlo de casa potser hi ha més necessitat familiar i no tanta presència de tecnologia"
El doctor Villar també impulsaria la prevenció a través de psicòlegs als centres d'atenció primària i a les escoles per fer un primer cribratge i evitar saturar l'hospital.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Ricard Tenza
