El mirall retrovisor

Mentre faig una pausa per preparar-me un caputxino comença a sonar Rearviewmirror de Pearl Jam. Aquest any la meva filla ha començat a tocar la bateria i ha descobert la música grunge dels noranta. Estic escoltant una llista de reproducció que hem preparat junts.

Quina cançó més il·lustrativa, més intensa, més real. Mentre escalfo la llet me la torno a posar per escoltar-la amb atenció. No puc estar més d’acord: algunes coses es veuen millor quan les mires des del mirall retrovisor.

Aquesta setmana he ajudat una dona a superar una separació d’una persona tòxica. La seva parella dominant i narcisista es va fent petita al mirall retrovisor. També he ajudat una persona que ha venut casa seva. El seu veí li estava fent la vida impossible. Al mirall retrovisor, mentre s’allunya, veu com es transforma el que per ella era una derrota en una decisió intel·ligent. Ha deixat de patir i comença una nova vida en una casa que li agrada més que l’anterior.

He tingut una consulta de seguiment amb el fill d’una mare maltractadora. Ara veu al seu mirall retrovisor que no ha fet res malament i que la seva mare el feia sentir culpable de tots els seus mals sense ser just, ni molt menys real. He rebut un correu d'un home al qual he ajudat a canviar de feina. Un “company” de feina trepes li estava fent la vida impossible. Ara està gaudint d’una nova feina, en la qual està més valorat, des del mirall retrovisor veu que perdia massa temps i massa salut intentant protegir-se en un ambient de feina molt tòxic.

Tots ells ja miren el que els ha passat, el que han viscut, el que han patit, des del mirall retrovisor. Ara ho veuen més clar. La distància et dona perspectiva. Saber que ho deixes enrere et dona seguretat. De vegades necessitem que algú ens ho faci veure. De vegades necessitem tocar fons. De vegades necessitem pitjar l’accelerador i veure què passa.

És important que tinguem un mirall retrovisor a la nostra vida, com els cotxes. En primer lloc perquè ens permet veure com el que ens passa, el que hem patit i el que hem viscut, es fa petit i queda enrere; i en segon lloc, per veure quan s’està acostant quelcom per darrere, quan s’ha escapat un fantasma del nostre passat o quan s’està repetint una situació que ja hem viscut, per poder accelerar o canviar de direcció i no tornar a passar per quelcom que ja coneixem.

Una cosa més, fixa’t que en un cotxe el mirall retrovisor és petit i no ocupa massa més que un u per cent del nostre camp de visió. Doncs quelcom similar hem de fer nosaltres, no donar més importància al que hem deixat enrere que al que tenim davant. Focalitza’t en el present i en el futur i deixa el passat només per mirar-lo, de tant en tant, pel mirall retrovisor.

Si mentre condueixes mires el mirall retrovisor fes-ho ràpidament, no gaire més d’uns segons o tindràs un accident. De la mateixa manera, si mires el teu passat fes-ho durant poc temps, no hi fixis la mirada o no podràs gaudir del present.

Ahir ens van obrir l’autocaravana mentre estàvem en un llac. Hem incorporat algunes mesures de seguretat, hem reparat els desperfectes i mentre dono un cop d’ull al mirall retrovisor veig que el que va passar queda enrere. Seguirem la nostra típica expedició d’estiu, gaudint de la descoberta de nous llocs, banyant-nos en llacs, rius i mars, gaudint de muntanyes i de valls i donant més importància al que tenim que al que hem perdut, al present que al passat, al que tenim per davant que al que deixem enrere.

No ho oblidis mai, algunes coses es veuen millor des del mirall retrovisor.

Un article de Tomàs Navarro, psicòleg

Fotografia de portada: Alesia Talkachova a Pexels